Detecten turistes que simulen falsos robatoris a la ciutat
Aprofiten la mala fama de la capital catalana per denunciar falsos furts al centre de la ciutat i cobrar de la companyia asseguradora
Els Mossos saben que les denúncies són falses, però no ho poden demostrar
La fama mundial que Barcelona s'ha guanyat en els darrers anys com a ciutat de la delinqüència comença a tenir efectes inesperats en les persones que visiten la capital catalana a l'estiu. Ara els turistes estrangers ja no només són pobres víctimes de robatoris a tota hora, i a tot arreu. Ben informats en els seus països d'origen sobre l'alta xifra de delictes que es comenten a Barcelona en el període estival, alguns visitants s'estan aprofitant de la mala fama de la capital catalana per acostar-se el darrer dia de les seves vacances a les comissaries cèntriques de Barcelona i denunciar falsos delictes de furts (robatoris sense que se n'adoni la víctima, en els quals el valor sostret és superior als 400 euros) a les zones turístiques –i amb més delictes– de la ciutat. L'objectiu? Cobrar una suculenta compensació econòmica de la seva companyia asseguradora quan arribin al seu país.
La situació no és nova, –abans ja s'havien detectat alguns casos– però des de fa uns anys hi ha hagut un augment destacat dels casos, i aquest estiu s'està registrant un repunt a l'alça, segons apunten diverses fonts de la comissaria de Ciutat Vella. “Com a mínim ens estan presentant una o dues denúncies falses cada dia d'estiu”, asseguren fonts de les dependències dels Mossos d'Esquadra del carrer Nou de la Rambla, les oficines que més denúncies de turistes (falses o certes) reben durant els tres mesos d'estiu. “A vegades ens expliquen històries totalment inversemblants”, afegeixen les mateixes fonts.
Denúncies sospitoses
“Diuen que els han sostret el telèfon mòbil a les Rambles i, quan estan fent la denúncia, els sona un telèfon idèntic al que estan denunciant que els hi han robat. Asseguren que no és seu, però és evident que s'ho estan inventant, perquè l'aparell té les mateixes aplicacions que el que suposadament els hi han robat”, relaten diversos agents. En altres casos les sospites de falsedat són més febles, però també en desconfien. “Ens arriben turistes que denuncien que l'últim dia de vacances els han robat més de 3.000 euros en efectiu al metro. No és impossible, però no és gaire habitual que un turista porti tants diners a sobre el dia que torna al seu país”. Un altre cas paradigmàtic: “A vegades també ens arriben turistes que denuncien que els han robat la càmera de fotos a l'habitació de l'hotel el dia que estaven visitant la Sagrada Família. No podem dir amb rotunditat que ens estan mentint, però realment se'ns fa molt difícil creure que uns turistes que visiten Barcelona per primer cop es deixin la càmera a l'hotel el dia que van a visitar un lloc tan emblemàtic de la ciutat com la Sagrada Família”, argumenten els mateixos agents.
Cap resposta policial
Durant aquest estiu s'han registrat més de mig centenar de denúncies falses de turistes a la comissaria de Ciutat Vella, però, fins ara, cap dels denunciants ha estat imputat per simulació de delicte. El motiu és la dificultat per demostrar que la denúncia és falsa. És una feina molt complicada, sobretot en ple estiu, amb la comissaria desbordada de persones que volen denunciar robatoris i pocs efectius per fer la investigació. “Com podem demostrar que uns turistes estan mentint si cada dia es produeixen furts reals al metro o a les Rambles i les víctimes no s' adonen de res? No tenim proves que la seva denúncia és falsa; és la seva paraula contra la nostra. Només sabem que la descripció dels fets que ha fet el turista és inversemblant, que no ha aportat cap mínim detall per identificar el lladre i que s'ha contradit en la descripció dels fets”.
“Primer diuen que els han robat en un barri, després asseguren que ha estat en una altra zona i finalment diuen que ha estat a l'hotel”, remarquen diversos mossos, que afegeixen que el Codi Penal actual limita qualsevol mínima actuació policial en aquest tipus de fets il·lícits. La simulació de delicte –en cas de poder demostrar-la, tot i les dificultats – no passa d'una petita multa econòmica. “Els surt molt a compte presentar falses denúncies de furts. Tenen poc a perdre i molt a guanyar”, assegura un agent de Ciutat Vella.
Només en alguns casos de denúncies “sospitoses” de robatoris en hotels, els Mossos han optat per enviar diversos efectius a investigar el possible furt a l'establiment. Fins ara, però, no han aconseguit demostrar mai l'estafa, tot i que tots els indicis apunten a l'engany; a l'habitació no hi ha res forçat, no hi ha res remogut i els presumptes “lladres” només s'han endut la càmera de vídeo, tot i que a l'habitació també hi havia diners o joies. El problema és el mateix; no es pot demostrar, ja que moltes habitacions dels hotels en què estan allotjats els turistes fan servir targetes magnètiques. “Qui ens diu que un lladre no ha aconseguit copiar una d'aquestes targetes i obrir la porta? Ha passat en altres casos”, asseguren fonts dels Mossos.
La llei preveu un delicte major d'estafa a la companyia asseguradora, però, per poder-ho imputar, primer la companyia ha de pagar la compensació econòmica del robatori i després ha de denunciar els fets a la policia, que llavors ha de demostrar davant el jutge –amb proves– que els fets denunciats per l'assegurat són falsos.
En el cas dels turistes forans, les poques vegades que ha arribat una carta d'una asseguradora estrangera amb sospites sobre l'autenticitat de la denúncia, la policia només els ha pogut confirmar que la denúncia s'ha presentat. “El turista ja no està al nostre país i no podem investigar res”, comenten amb resignació fonts policials.
