Aval a la immersió, amb concessions
El plenari del contenciós administratiu del TSJC es decanta per reconduir els casos particulars dels ciutadans que demanen l'ensenyament en castellà
El pronunciament està “perfilat” i falta només el “sí” al “redactat”
El model d'ensenyament a les escoles catalanes, amb la llengua pròpia del país com a idioma vehicular des de fa més de trenta anys, no està en perill. Aquesta és la conclusió que es pot extreure del resultat de la votació que van efectuar ahir els membres del plenari de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), sobre el contingut d'una resolució que s'ha de pronunciar sobre la inclusió del castellà com a llengua vehicular a l'escola. Fonts coneixedores del contingut de la deliberació i la posterior votació van assegurar a aquest diari que el resultat final trobarà encaix en el sentiment majoritari del país en relació amb els usos lingüístics a l'escola, i que els magistrats han optat per una fórmula que “recondueix els casos particulars”, en relació amb les peticions de famílies que demanen escolarització en castellà.
A la reunió de la sala contenciosa hi van acudir 22 dels 23 magistrats que hi eren citats. La trobada va durar quatre hores i es va donar per acabada després de fer la votació en la qual, i de manera majoritària, els magistrats es van decantar per no crear un daltabaix en la política d'immersió desplegada fins ara pels successius governs de la Generalitat. Segons van detallar les mateixes fonts, el pronunciament dels jutges “està perfilat” però no s'elevarà a definitiu fins avui, un cop el ponent magistrat de la resolució, Emilio Berlanga Ribelles, els presenti el redactat definitiu, en què s'haurà de concretar la manera com se satisfan els “casos particulars” i en quina mesura això farà implicar l'organització
del sistema educatiu.
Només un cop conegut el contingut literal de la resolució i amb el vistiplau definitiu dels magistrats, el pronunciament de la sala es farà públic en la seva totalitat. Les mateixes fonts consultades no descarten que la resolució vagi acompanyada del vot particular d'algun magistrat contrari al sentit general de la deliberació. Aquest nou aval del TSJC a la immersió lingüística estaria en consonància amb el pronunciament que la mateixa sala ja va fer el juliol de l'any passat, quan va proclamar que “la llengua catalana és el vehicle d'expressió normal, tant en les activitats internes com en la projecció exterior” de les escoles. El pronunciament va rebre el vot favorable de 17 dels magistrats que integren la sala del contenciós.
Antecedents
El procés judicial sobre el qual ara s'ha de pronunciar el TSJC arrenca d'una sentència del Tribunal Suprem que obliga la Generalitat a incloure el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament. Aquesta sentència es va dictar a instàncies d'una queixa d'uns pares, amb el suport de Convivència Cívica Catalana, i el setembre passar el TSJC va emetre una interlocutòria instant la Generalitat a aplicar els criteris del Suprem.
Contra aquesta interlocutòria va recórrer la Generalitat i és sobre aquest recurs que ara s'ha de pronunciar el TSJC, amb una resolució que ha de delimitar el terreny de joc lingüístic de les escoles. El pronunciament que avui farà públic la sala de contenciós no serà l'últim capítol d'aquest embolic jurídic, ja que si alguna de les parts en litigi ho vol, pot presentar recurs al Suprem. Aquesta podria ser, per exemple, la via per la qual podria optar l'advocat de Convivència Cívica, Ángel Escolano. El lletrat creu que el TSJC només es pot pronunciar en el sentit de donar plena entrada del castellà a l'escola al mateix nivell que el català.
Més prudent va mostrar-se l'altra part en litigi, la conselleria d'Ensenyament. La seva responsable, Irene Rigau, va evitar fer cap pronunciament, esperant la resolució que avui es farà pública. Ahir, i en previsió que s'avancés la comunicació de la resolució, la conselleria va organitzar un gabinet de crisi en què hi van ser presents representants de totes les formacions polítiques. Només hi van faltar el PP i Ciutadans. A través d'un comunicat, la consellera va proclamar que “la llengua és l'eix vertebrador del país i el model lingüístic a l'escola és un tema d'alta importància per al govern”.
