Talentosos o superdotats

No sempre els alumnes amb el millors potencials acaben triomfant

A les proves de selectivitat d'aquest any van haver-hi 125 joves que van treure més d'un 9 de nota mitjana. La xifra, encara que meritòria, representa només el 0,4% dels 25.092 estudiants que s'hi van presentar. La majoria d'aquests alumnes ja havien obtingut una mitjana altíssima al batxillerat, alguns d'ells fins i tot van brodar un currículum acadèmic brillant amb matrícula d'honor. Generalment, els joves que ara accediran a la universitat amb notes altes són talentosos acadèmics que ja havien destacat a primària i secundària. Llegeixen i escriuen abans, són sensibles i creatius, pregunten molt... La primera reacció és pensar que són superdotats, éssers amb uns dots excepcionals per a l'estudi, però l'experiència de diferents pedagogs desmunta l'estereotip i dibuixa una realitat més complexa, en què no sempre l'alumne amb els millors potencials acaba triomfant.

Milagros Valera, vocal del Col·legi de Pedagogs de Catalunya i experta universitària en intervenció educativa amb alumnes d'altes capacitats, distingeix entre el talentós acadèmic i el superdotat. El primer quasi sempre acaba obtenint un alt rendiment escolar, és metòdic i mostra una gran capacitat per adaptar-se al sistema educatiu. El superdotat, no tant. Fa uns mesos es va presentar un informe estatal que concloïa que el 98% dels superdotats ni tan sols estan diagnosticats i que entre el 35 i el 50% acaben fracassant en els estudis. Fins al moment, a Catalunya no hi ha cap estudi seriós sobre nens amb altes capacitats. Alguns experts parlen que són un 3% dels nanos. Valera, però, creu que aquest percentatge pot arribar al 12 o el 13%. “Tenen uns recursos elevats en totes les àrees i una gran creativitat, però molts fracassen en arribar a l'ESO perquè es cansen de sentir conceptes que ja tenen assolits i desconnecten”, explica. El problema no és seu, sinó d'un sistema educatiu obsolet que és incapaç de donar-los resposta. “Necessitarien una intervenció educativa adequada i individualitzada perquè aprenen d'una manera diferent”, afegeix Valera. Només se salven, des del seu punt de vista, aquells que funcionen sols o amb ajuda d'uns pares conscienciats o “els que tenen la sort de caure en una escola on els entenen i els potencien”. Valera opina que el sistema educatiu ha quedat desfasat i que per respondre a les necessitats pedagògiques dels joves “s'hauria de redefinir de dalt a baix perquè s'ha quedat vell i encarcarat”. La pedagoga entén que la situació és “caòtica i perjudica aquests nens i tothom en general”.

Rosa Vela, professora de física a secundària i coordinadora d'investigació i recerca en altes capacitats de la UB, afegeix a més que “molts nens es perden pel camí pel seu entorn i per la falta de formació entre els professors” per identificar-los i donar-hi resposta. “És un dels grans reptes pendents. Hem d'aprendre a ser un punt de referència, una guia per dinamitzar-los i potenciar les seves capacitats.”

Vela és partidària de no etiquetar. Diu que els nens amb altes capacitats assimilen coneixements a molta velocitat i tenen una gran sensibilitat per entendre el que els envolta, a banda d'una gran creativitat. Però adverteix que les capacitats no sempre es desenvolupen. “És imprescindible abonar el terreny, donar les oportunitats per manifestar-les”.

Tampoc li agrada parlar de talentosos acadèmics, talentosos creatius, precoços o superdotats. “Hi ha diferents escoles. A Holanda, per exemple, distingeixen entre el do natural i el do treballat, però penso més aviat que tots els nens són excel·lents i ho dic després d'haver estat professora d'un nen autista. El nostre repte és donar a cada nen les eines i la metodologia que necessita.”

Vela sap que no és fàcil. Fa anys que treballa el tema de les altes capacitats i és plenament conscient que no és un bon moment per a revisions ni grans utopies. Però és positiva i vol confiar en la bona voluntat del professorat. “Quan un mestre s'implica i agafa el compromís, ja no fa marxa enrere. Estem fent una xarxa molt forta”.