“La ràbia ens fa vàndals”
Davant de les obres d'enderroc i l'excavadora cremada, veïns, joves i no tan joves debaten sobre els actes violents de dimarts a la nit
Els uns acusen la policia d'haver provocat els manifestants i els altres acusen els que protestaven
Es mira l'esquelet de l'excavadora cremada amb un monopatí a la mà, i amb la caputxa posada d'un jersei negre que té una estrella roja al pit. Guillem Tomayo és dels joves que dimarts a la tarda van sortir a manifestar-se pacíficament, adverteix, des de Can Batlló fins a la plaça de Sants. Està parlant amb el Ferran, d'edat semblant, que no vol revelar el seu cognom “per si de cas”, assegura. Ell porta la jaqueta totalment vermella.
Són taxatius pel que fa a la violència viscuda les darreres nits: “És clar que no ens agrada, però ens provoquen”, diu el Guillem. “Quan vam arribar a la plaça ens estaven esperant amb furgons, a punt de posar-se a repartir”, acusa. El Ferran assenteix i s'exalta en el moment de respondre a si condemnen la presència de grups violents entre els joves: “Jo sempre dic el mateix: enderroquen somnis com Can Vies i altres iniciatives populars i a nosaltres només ens queda la ràbia. I és aquesta ràbia la que ens fa vàndals”, assevera.
Continuen narrant els fets de dimarts i assenyalen que va ser precisament l'enrabiada d'alguns dels manifestants que va provocar que les protestes acabessin amb l'excavadora incendiada: “Ens vam posar a banda i banda del carrer i vam esperar que vinguessin”, recorden, mig divertits.
Precisament aquest va ser, segons explica Rafel Companys, l'error de la policia. Ell treballa al Centre Catòlic, a cinquanta metres de l'ateneu popular enderrocat: “Haurien d'haver deixat el carrer tallat. A partir de quarts de vuit van reobrir la circulació i aquest va ser el problema”, explica. Expressa el seu malestar amb els violents però està convençut que no eren del barri. També Josep Ràfols, perruquer d'un local a l'altra banda del carrer Jocs Florals, defensa els que han estat els seus veïns durant 17 anys: “No havien portat cap problema durant aquest temps, ells feien la seva i nosaltres la nostra. No calia arribar a aquest extrem. Hauria estat molt millor negociar.”
Ariadna Solanes té la mateixa opinió. És jove, com el Ferran i el Guillem, i fa poc que és al barri. Pensava anar un dia d'aquests a l'ateneu a veure en quines activitats podia participar: “Ara m'he quedat sense casal popular, estic enrabiada perquè es podria haver parlat molt abans.” Segons ella, els que van sortir al carrer a manifestar-se “són joves que lluiten pels seus ideals, a la seva manera”. “És la policia qui té ganes
de pegar”, conclou.
La que no sap de qui és la culpa és Mercè Alegre, que ahir mostrava encara el seu ensurt perquè el foc va cremar molt a la vora de casa seva: “Vaig arribar amb taxi i no em deixaven passar, i jo no sabia si el pis estava bé o què podia succeir. Estava molt espantada.” Pel que fa a les mobilitzacions anunciades, diu que les combatrà quedant-se a casa tancada al vespre però que pensa continuar fent vida normal: “Només faltaria que no ens poguéssim moure pel barri.”
De fet ahir al matí la rutina al barri només quedava alterada pels curiosos que es miraven els treballs d'enderroc del vell edifici. Així ho confirmaven fonts del col·legi Maristes, que asseguraven que el funcionament de l'escola era normal. Per sort, els alumnes surten per una altra porta que no dóna a la zona conflictiva. Dimarts es van limitar a tancar els porticons de la part que sí que hi dóna i van anul·lar una sortida a la piscina. Al cantó, David Porras i Bernat Saloni, personal de l'hostal Sans, es van esforçar
a explicar als hostes, sobretot estrangers, el que havia passat la nit anterior, ja que aquests no havien pogut dormir fins a la una.
