França aposta pel canvi i dóna la presidència a Hollande
Promet acabar amb la “ruptura” social i actuar sobre la base de la “justícia”
Anuncia un “nou rumb” per a Europa cap a l'“ocupació” i el “creixement”
El nou president té el repte d'unir el país a un mes de les legislatives
Les urnes tributen a Hollande la condició d'hereu de Mitterrand
Sarkozy
48,3%
de vots
Hollande
51,7%
de vots
L'home tou, amb fama d'honest i de fina ironia va coronar ahir la fantasia política de tota una vida. François Hollande, crescut a l'ombra de les vel·leïtats polítiques del socialisme, es converteix als 57 anys en una llegenda de l'esquerra francesa.
Les urnes li han tributat la condició d'hereu de François Mitterrand, fins avui primer i últim cap d'estat socialista de la història moderna del país. Després de 17 anys de presidències conservadores, després d'un lustre tutelat per Nicolas Sarkozy, els francesos han entregat el timó a un Hollande que ha seduït amb la promesa de normalitat.
El triomf de l'aspirant socialista ha estat sobretot la derrota de Sarkozy. El president sortint ha acumulat durant el seu quinquenni grans mèrits reformistes, però massa sovint amagats per l'histrionisme en les formes.
Onada anti-Sarkozy
Les simpaties i els odis s'han exacerbat i Hollande arriba a l'Elisi recollint els fruits d'aquesta onada anti-Sarkozy. Ahir mateix, a la plaça de la Bastilla de París, on milers de simpatitzants socialistes van celebrar la victòria fins entrada la nit, les proclames contra el president sortint superaven de llarg els càntics en favor del nouvingut cap d'estat.
“Ara es respira un aire més net”, deia una dona al seu marit just després de sentir el primer sondeig de peu d'urna, a les vuit del vespre. “Aquí hi som tots, blancs, negres, per empènyer França sense divisions”, explicava un altre noi, de vint anys, que votava per primer cop en unes presidencials.
En endavant, Hollande té el repte de tornar a unir un país profundament fragmentat que té unes eleccions legislatives d'aquí un mes. Amb aquest propòsit reconciliador va arrencar el discurs de victòria des de Tula, el seu feu polític a la regió de la Corresa. “Als electors que no m'han donat suport en el sufragi, que sàpiguen que respecto les seves conviccions i que seré el president de tots. Avui no hi a dues Frances que s'enfronten, només n'hi ha una reunida sota el mateix destí”, va clamar Hollande, despertant els aplaudiments de la tropa que l'escoltava a la plaça del poble.
Amb aquest gest de celebrar la victòria a casa, amb els seus, va començar a distingir-se de la fastuositat de Sarkozy, que el 2007 va arrencar el mandat sopant en un exclusiu restaurant parisenc amb les grans fortunes del país.
“Massa fractures, massa ruptures, massa talls, han separat els nostres conciutadans. Doncs s'ha acabat! El primer deure del president és reconciliar tots els ciutadans per afrontar els reptes que ens esperen”, va continuar Hollande.
A la plaça de la Bastilla, farcida de milers de simpatitzants brandant banderes socialistes, comunistes i tricolors, també va recollir aplaudiments per un discurs solemne i sense estridències en què va demanar que se'l jutgi per dos criteris: sentit de justícia i respecte a la joventut. “He evocat sovint el somni francès, que és el progrés. La llarga marxa perquè cada generació visqui millor, donar als nostres fills una vida millor que la nostra. Aquest és el somni francès que m'esforçaré a complir”, va prometre el flamant president.
Amb to patriòtic i posat presidencial, Hollande va tancar el discurs reivindicant-se com l'esperança europea que ha promès en campanya.
“Avui, com a responsable del destí del nostre país, assumeixo que Europa ens mira. En molts països europeus han estat alleujats perquè l'austeritat ja no serà l'única opció. La meva missió serà donar a la dimensió europea una perspectiva de creixement”, va dir Hollande, reverdint el seu compromís de revisar el pacte fiscal europeu que Merkel i Sarkozy han signat per estrènyer les finances públiques dels socis continentals. “El 6 de maig serà una gran data per al nostre país, una nova etapa per a Europa i una nova esperança per al món”, va augurar Hollande abans de volar cap a París.
Igual que Mitterrand l'any 1981, va tancar la nit electoral a la plaça de la Bastilla, cor de totes les revolucions franceses.
“El formatge holandès es ven entre 52,5 i 53 euros”
Durant tota la jornada, els internautes francesos van esquivar amb un desplegament d'enginy la prohibició de difondre els resultats dels sondejos abans de la clausura dels col·legis electorals, a les vuit del vespre. A primera hora de la tarda, els webs d'alguns diaris belgues i suïssos ja feien guanyador el candidat socialista a l'Elisi, François Hollande, a qui atorgaven una forquilla entre el 52% i el 53% dels vots. “Moda tendència maig 2012: vestit rosa talla 52-53. La resta, a reciclar”, es podia llegir en un tuit. O encara aquest altre: “A Bèlgica, el gouda [formatge holandès, en referència al representant del PS] es ven entre 52,5 i 53 euros”. Igual que en la primera volta dels comicis, els internautes van enviar aquests missatges amb el hastag #RadioLondres, en referència a l'època en què, mentre la Resistència s'organitzava a França contra l'ocupació nazi durant la II Guerra Mundial, les ones de la cadena britànica BBC arribaven a les ràdios franceses.
Ahir, els diaris La Libre Belquige i els suïssos La Tribune de Genève i 20 Minutes van penjar els sondejos a internet –un resum de les projeccions efectuades per diverses empreses demoscòpiques– ja que van entendre que no els afecta la llei francesa del 19 de juliol del 1977, que prohibeix la difusió de tota indicació de possibles resultats d'una jornada electoral abans del tancament dels darrers centres de votació a França, a les 20.00 hora local. La violació d'aquesta norma a l'estat veí es pot sancionar amb una multa que pot arribar fins als 75.000 euros. De fet, la justícia francesa investiga ja alguns mitjans de comunicació, tant francesos com de l'estranger, que durant la primera volta, el 22 d'abril passat, no van respectar la normativa i van filtrar dades.
