'Vicky Cristina Barcelona': Aplaudiments i rialles per a un film que no decep

Woody Allen no ha decebut a Cannes amb l’esperada estrena internacional de Vicky Cristina Barcelona: rialles durant la projecció i aplaudiments al final. Havia dit que era una “carta d’amor a Barcelona” i aviat va quedar clar que, en tot cas, es tracta d’una postal d’amor, o d’una col·lecció de postals. El primer pla del film, el mural de Miró de l’aeroport, avança una llarga llista d’imatges de les que es troben a qualsevol botiga de souvenirs: Sagrada Família, Parc Güell, Macba, MNAC, Tibidabo... Si la pel·lícula funciona comercialment –i tot apunta que sí–, es pot considerar com un dels millors espots publicitaris que s’han rodat mai de la ciutat.

En realitat, tot és un embolcall de luxe per a una història d’amors i desencontres entre quatre personatges: les turistes americanes Vicky (Scarlett Johansson) i Cristina (Rebecca Hall), el pintor asturià Juan Antonio (Javier Bardem) i la seva exdona María Elena (Penélope Cruz). Barcelona és només un plató: sembla habitada només per artistes bohemis, no se sent un sol mot en català i pocs en castellà i no es veu un sol racó brut o descuidat.

Amb tot, la història funciona força bé i els moments d’humor van fer riure força. Especialment les aparicions de Penélope Cruz, guanyadora per punts (i en alguna escena per KO) en el combat interpretatiu d’un repartiment que actua en general a bon nivell. Hi ha, efectivament, una escena amorosa de Scarlett i Penélope, tal com s’havia rumorejat, però es redueix a un parell de petons. Lloll Bertran, Manel Barceló i altres actors catalans hi apareixen de manera testimonial.

Acceptats els tòpics (no hi falta el flamenc), Vicky Cristina Barcelona no està entre les obres mestres de Woody Allen, però és un divertimento sense pretensions que es deixa veure bé i pot fer venir turistes nord-americans a cabassos, tal com predeia ahir el mateix director.