Cultura

Coldplay, de franc

Crònica del Concert

Contra la crisi, bona cara. O això deuen pensar Coldplay, que després d'haver aconseguit vendre en una setmana més de 300.000 còpies del seu darrer disc, Viva la vida or death and all his friends, es van presentar ahir a l'Espacio Movistar amb la tranquil·litat i la satisfacció que dóna l'èxit i, sobretot, la resposta i entrega dels seus seguidors, tot i els tèrbols moments que viu la indústria musical. Fidels al que s'espera d'ells, els britànics van oferir un concert d'intensitat variable, repartit entre moments d'aclaparadora emoció coral i d'altres més derivatius i avorridots, aquests últims en relació directa amb els paisatges menys afortunats d'aquest retorn. L'inici, amb Life in technicolor i Violet hill, dues grans troballes del nou àlbum, i els himnes Clocks i In my place, corejats amb eufòria per la parròquia, van obrir la nit amb empenta i energia, a pinyó, sense més additius escènics que ells mateixos.

Arrencada fulgurant, concisa i contundent que, a més a més, oferia un missatge clar d'entrada: no era un showcase promocional d'aquells en què el grup protagonista es dedica a tocar, amb certa desgana, bona part del nou disc, que és el que s'ha de vendre, i marxa cap a casa, sinó un concert amb intenció, una més que notable preparació per a la gira que tot just comença als Estats Units el proper mes de juliol i que passarà pel Palau Sant Jordi el 6 de setembre.

Viva la vida i Chinese sleep chant, també del nou, van donar pas a God put a smile upon your face, del seu segon treball, A rush of blood to the head, un altre moment de deliri popular. La reacció de la gent evidenciava que aquest darrer disc tot just havia arribat a les botigues ahir mateix i amb prou feines hi havia hagut temps per memoritzar les lletres o les melodies. 42, precisament un altre dels moments de Viva la vida or death and all his friends, no funciona ni a l'estudi ni a l'escenari, i sembla una ferma candidata a desaparèixer del repertori. Tampoc és bona idea la recuperació de Square one, tema d'obertura de X & Y, obra que es reivindica amb força com la pitjor de la seva carrera i que, per sort, només van tornar a visitar als bisos, amb Fix you.

Superat l'equador de l'actuació, i minuts abans de les habituals floretes a Barcelona i el seu públic, temps per a un combinat de clàssics i composicions recents: primer Trouble, del seu debut, i després Lost! i Strawberry swing, els dos intents més explícits, i també fallits, d'experimentació i oxigenació del discurs del grup que trobem a Viva la vida... En aquest moment, els quatre membres de la banda van pujar a una de les tarimes del recinte, en un dels laterals, per interpretar una lectura reformulada de Yellow, sense la base rítmica de l'original, en format acústic, que va esdevenir el punt àlgid de la vetllada abans del bis. I per a aquest van reservar l'esmentada Fix you i Lovers in Japan, amb explosió de confeti inclosa. Els assistents es van quedar amb ganes de més, però tenint en compte que es tractava d'un xou gratuït, l'hora i quart que ens van oferir, amb un diagrama emocional i artístic que va anar de més a menys, és un regal més que generós.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.