Es confirma la recessió de l'economia espanyola

El PIB espanyol es va contraure un 1% entre l'octubre i el desembre en taxa intertrimestral, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), de manera que es confirma l'entrada en recessió de l'economia espanyola, és a dir, dos trimestres consecutius de creixement negatiu, fet que no passava des de fa 15 anys.

Concretament, l'última vegada que l'economia espanyola va entrar en recessió va ser en el primer trimestre del 1993, quan el PIB es va contraure un 1,1% en taxa intertrimestral, després d'haver caigut un 0,4% el quart trimestre del 1992.

A més, segons les dades avançades aquest dijous per l'INE, l'economia espanyola va decréixer el quart trimestre un 0,7% en taxa interanual, respecte del creixement positiu del 0,9% que va experimentar en el tercer trimestre.

L'organisme estima que el PIB ha crescut en termes reals un 1,2% en el conjunt de l'any 2008, respecte del 3,7% del 2007. La taxa negativa del període octubre-desembre és superior a la registrada en el tercer trimestre (-0,3%) i contrasta amb el creixement positiu que el PIB va registrar fa un any, quan va avançar un 0,6%.

L'economia espanyola no experimentava una contracció de la seva taxa interanual des del tercer trimestre del 1993, quan ha reculat un 0,6%. Les dades avançades avui per l'INE (les definitives es publicaran el pròxim 18 de febrer) es diferencien en una dècima amb les apuntades pel Banc d'Espanya fa uns quinze dies.

"Ajust molt greu"
De fet, el Banc d'Espanya assegurava a final de gener que l'economia espanyola va experimentar al llarg del 2008 "un ajust molt greu", agreujat per la prolongada situació d'inestabilitat en els mercats financers internacionals, que està generant un "intens debilitament" de l'activitat econòmica mundial, una acusada pèrdua de confiança i un enduriment de les condicions de finançament del sector privat.

A més, assenyalava que el deteriorament de l'activitat s'està traslladant "amb rapidesa i intensitat" a l'ocupació que, segons el Banc d'Espanya, està actuant com un dels principals canals de propagació de l'ajust cap a la resta de l'economia, amplificant els seus efectes sobre els plans de despesa.

Tot i això, considerava que la translació de les baixades de tipus d'interès, l'abaratiment del cru, el descens de la inflació, l'efecte de les mesures expansives adoptades i l'eventual superació de les tensions financeres subministraran "alguns elements d'alleugeriment" de les tendències contractores.