“El drama és que la pesca no té pes social”

Són els ajuntaments, alguns dels quals ara aproven mocions contra les actuacions, que van demanar la regeneració de les platges. Ningú ens informa i és el ministeri el que, abans d'actuar, ens escolta i agafa la sorra de la bocana del port i no del fons. No es pot anar jugant amb el domini públic. Ara es veurà si els espigons tèxtils resisteixen i si poden ser la solució, però sense esperar una gran platja a tot el litoral com volen alguns.

Al Maresme tenim una zona d'alevinatge on es reprodueixen moltes espècies que pesquem a prop i lluny de la costa. El mot artesanal només crea divisions i fa que s'ataqui l'arrossegament i encerclament. No hi ha arts de pesca insostenibles, només un mal ús. El drama de la pesca és que no té pes social i no es té en compte la riquesa que genera i les necessitats alimentàries que cobreix.

La capacitat pesquera s'ha reduït un 65% en els últims quinze anys. Això és una animalada. A Brussel·les no volen entendre que no poden seguir aplicant la mateixa política pesquera arreu, quan les necessitats són diferents.

Sí, però ells tenen més pes social. Fan tractorades i tenen repercussió. Nosaltres no sortim a pescar i no passa res. Segur que arriba peix d'on sigui. El mercat espanyol es menja el que sigui, començant pel panga que arriba de les aigües contaminades del riu Mekong.

Volem un reglament de marca d'aquest peix de proximitat, que és del dia. No s'acaba d'apostar per això. Ara mateix el que pesquem aquí només serveix per donar valor al que arriba en quantitats de fora.

Les aturades es fan a proposta del sector amb la finalitat que es regeneri el peix. L'administració posava els mitjans per compensar l'aturada, i això no s'ha fet com tocava. La dotació econòmica a les barques és ridícula i els surt més a compte anar a pescar. A més, per subsistir, els tripulants van a l'atur i consumeixen la prestació. El més lògic, i això ho reclamem sense que ens escoltin, seria que no es consumís l'atur.

No s'entén, som menys a pescar i cada cop la situació és més crítica. És clar que som els perjudicats, no els culpables. Potser hi ha d'altres activitats que ho provoquen. Tenim el mar més nuclearitzat del món, fem abocaments sense miraments. El peix reuneix les condicions, però les espècies no es reprodueixen com toca.

Al sonso, li passa com a la gamba, que és cíclic. Els científics que fan el seguiment del pla de gestió no tenen cap explicació del perquè ara no se'n troba, podria ser el canvi de temperatura o podria estar enterrat.

Ara es treballa en el d'encerclament. Són una bona iniciativa, ja que, com les vedes, surten del mateix sector i ens serveixen perquè no ens imposin criteris des d'un despatx de Brussel·les. S'ha vist que l'administració no s'aclareix. Primer donen ajudes per modernitzar la flota per després reduir-la.

Sí, però no s'ho creu ningú. Aquí s'ha deixat morir i la normativa posa entrebancs perquè s'instal·lin plataformes a mar obert.