"El nivell del debat és molt baix"

Marc Ingla té en el seu amic Ferran Soriano la segona espasa més mediàtica del panorama electoral. L'home de la "motxilla" és ara l'arquitecte del nou impuls que, segons promet, portarà el Barça a un nivell superior. En una campanya sense opció de prometre fitxatges, Soriano veu el nivell de debat massa baix. I diu que no respon acusacions a la seva persona per «no rebaixar-lo encara més». Però ho contesta tot. Veu un duel final Ingla contra Rosell, a qui considera defensor d'un model dels anys noranta.

L'ha molestat que Laporta digués que Ingla s'amaga?
No m'ha molestat perquè no és veritat.

Per què creu que diu això?
Suposo que forma part de la lluita electoral. Però això que va dir és mentida.

Com valora que intervingui així en la campanya?
Està en el seu dret de donar suport a un candidat. Li demanaria que fins al 30 de juny faci bé el seu paper de president.

El president està sent agressiu amb socis del club...
Ho entenc, però no vull entrar-hi. Al cap i a la fi, sóc un dels afectats. Que faci el que li sembli bé. El resistirem.

Per què va decidir no contestar les acusacions de conspirador que li va fer Albert Perrín?
És la meva petita contribució a les eleccions.

L'acusació és greu, però...
No és fàcil mantenir aquesta actitud. Hom tindria ganes de contestar, però en fer-ho rebaixaríem el nivell de la campanya. És un favor al club.

També Laporta va dir que vostè i Marc Ingla volien Mourinho?
És mentida. En Marc em va trucar en tornar de l'entrevista amb Mourinho i em va dir ‘impossible'. Per la seva actitud i la manera de dir les coses era inviable. Tots a la junta ho saben bé. Txiki i Marc van exposar, després de treballar el tema, que Guardiola era l'entrenador ideal. D'aquells dies recordo que l'Evarist Murtra avalava en Pep i que Laporta ens deia que si Rijkaard guanyava un títol, el que fos, continuaria. Va prevaldre l'opinió dels tècnics. Aquesta mena de llegenda que els directius són ideòlegs dels fitxatges és ridícula i forma part de la involució que ens estan proposant, una mena de tornada enrere en què, per exemple, Bartomeu serà el cap de Guardiola... No fotem, tu! Qui és en Bartomeu per ser cap d'en Pep? La professionalització del club evitarà això.

Involució?
És una evidència que coses que es feien al club abans del 2003 poden tornar. L'intervencionisme tècnic i d'altres coses que són dels noranta.

Sobre el nivell de la precampanya en general, creu que esteu a l'altura els aspirants?
És aviat per dir-ho, perquè som precandidatures. Però els debats són confusos. Del de Cardedeu, per exemple, em va semblar que la talla no era bona. Es va dir que la situació econòmica del club era un misteri per la falta de transparència. Això indica que el nivell està sent baix. El Barça és una entitat amb comptes auditats. Pots discutir si t'agraden, però qüestionar si estan ben fets va contra l'honorabilitat del club. Nosaltres, en canvi, hem fet propostes.

Feu propostes, però també doneu joc al tema Rosell-Brasil...
Josep Cuní va preguntar a en Marc sobre el tema i ell va contestar una realitat que es troba als mitjans. Si ell ara vol demandes i coses així, el problema és seu.

Té clar que, avui dia, continua sent més mediàtic que Marc Ingla?
Tinc més història pública que en Marc, per això es capgirarà immediatament, en les dues setmanes finals, i més encara si guanyem. No m'interessa la visibilitat mediàtica, sinó comprometre'm amb el projecte com vaig fer el 2003.

Des del 2007 que es parla de vostè com a futur president. Vostè mateix ho va deixar anar en algunes entrevistes. Va plorar quan va decidir que no podia presentar-se?
Vaig sentir tranquil·litat. Feia dies que estava inquiet, cavil·lant sobre la decisió, i el dia que vaig decidir no presentar-me, vaig dormir molt tranquil.

Parlant d'Ingla. De les virtuts que es reconeixen a Laporta, n'hi ha d'unànimes com l'astúcia per moure's en hemicicles difícils, com ara el de la federació estatal o la UEFA. Veu Ingla fent aquesta feina, gairebé de lobbista?
És analític i tranquil, atributs molt vàlids per al president que el Barça necessita ara. El 2003, el club necessitava un líder de projecció pública. Avui cal una presidència tranquil·la. El club està bé i s'ha de portar a un nivell superior amb calma i sense estridències. He participat en tota mena d'hemicicles de gran nivell, a la UEFA i el G-14, per exemple, i li asseguro que no funciona amb testosterona i habilitats vàries, sinó amb la intel·ligència per construir vincles des del fet de ser respectat i des de la intel·lectualitat. No pas des de les abraçades.

Dir que el Barça no està bé econòmicament perjudica el club?
El club ha anat bé o molt bé en els darrers anys, però per l'oposició sempre ha estat tot malament. El soci coneix perfectament la història. Si un precandidat va a Madrid, on s'espera que ens vagi malament, diu que el deute és estratosfèric i surt a tots els diaris, això perjudica, perquè a més és mentida.

Defensi el projecte econòmic...
Som els més preparats per fer el que cal ara. Tenim talent, experiència, creativitat i solvència. Vam multiplicar els ingressos tres punts i mig durant el temps que vam estar a la junta. I ara cal un altre impuls, diferent. No es pot fer el mateix que llavors. Estem preparats per fer aquesta passa.

Arran de la vostra proposta de repartir part del superàvit als socis, Javier Faus, l'home fort de l'economia del rosellisme, va dir que vostè continua sense entendre el que és el Barça...
[Riu] És un pas més enllà en la manifestació de l'essència del club, que és que els socis són els amos. Això al segle vint-i-un vol dir que els socis han de participar més, en decisions estratègiques com ara les immobiliàries, i també en les operatives, com l'elecció de la segona samarreta. Es compartirà el superàvit de la mateixa manera que, per exemple, es fa el seient lliure.

Vosaltres i d'altres candidatures parleu d'austeritat, però, mentrestant, com si es tractés d'una realitat paral·lela, Laporta està disposat a fitxar Cesc pel que calgui, a més d'haver disparat les despeses vàries. Expliquem-ho...
Hi ha molta demagògia. L'oposició ha instal·lat aquesta sensació. I no és certa. El preu per Villa em sembla raonable. És fàcil sortir a dir que s'haurien pogut pagar 35. Però si no ets a dins no ho saps. Per Cesc no crec que es paguin 70 milions. A Txiki el conec i sé que no acceptarà pagar aquesta xifra. Si ho fa, com mínim em queixaré.

Per què caldrà austeritat?
És un tema d'actitud. Al món cal un moment d'austeritat. És una qüestió de formes.

El president està donant aquesta imatge d'austeritat?
No val la pena analitzar-ho perquè li queden poques setmanes. Si nosaltres guanyem ho serem, d'austers.

No vol fer sang del president...
No cal. Ha fet coses bones, d'altres no tant. Li queden setmanes per passar al museu com a president d'una època bona del Barça.

L'Albert Vicens diu que el panorama és similar al del 2003 quant a les enquestes, el favorit i la distància amb els aspirants...
La tendència a favor nostra ja l'estem veient en la gent amb què parlem. L'escenari és el mateix de fa set anys. Hi ha un aspirant que ha fet oposició, pública i privada, durant els darrers temps. I per això s'ha convertit en un referent. Això fa que quan li pregunten, la gent es recorda del referent. Però quan arriben les eleccions, el soci comença a escoltar les propostes. Llavors la competència passar a ser per qui té més credibilitat. I la tenim nosaltres.

El duel final serà Ingla contra Rosell?
Crec que sí. Passaran el tall més candidats, potser tres o quatre, però el duel final serà continuïtat renovada contra canvi.

Està descartant Ferrer, per què creu que no acaba de connectar amb el soci?
La culpa no és del Jaume, sinó de la història. Perquè nosaltres també sortim d'alguna manera des de dins del club. Hi hem estat.

No té el beneplàcit de Laporta...
No, però hem contribuït significativament a portar el club on és avui. A més, la mala gestió institucional de la junta en els darrers anys, amb tant soroll mediàtic, fa que el soci ho entengui bé i sàpiga qui és qui. És fins i tot graciós que, com va passar l'altra dia a Cardedeu, es digui que Ferrer era responsable d'economia, seccions, patrimoni. La gent sap que és mentida.

Serà difícil complir això que va dir vostè: que les derrotes i èxits esportius no es traslladin al pla institucional?
Costarà però és una línia claríssima de treball que intentaré dur a terme si guanyem. Miri el Manchester United, per exemple. Enguany no han guanyat res, però la sensació que fa és de tranquil·litat. Han caigut en totes les competicions al final. ‘Així és l'esport, treballarem per l'any vinent'. A la moció de censura del 2008 va passar exactament el contrari. Em vaig deixar la pell dient que el club no estava malament, però la moció igualment es va fer. Revisi qui va parlar abans de la moció. Bartomeu, Faus, Moix, tota gent que acompanya ara a Sandro Rosell... Tots dient: ‘endavant amb la moció, que els hem de treure...' Tot això no és de franc. Ho va pagar el club. I ara aquesta gent es presenta com a conciliadora. No me la crec. Van tenir l'oportunitat durant la moció d'aportar tranquil·litat, però van atiar el foc.

La realitat de la moció és que vostè també va marxar...
Va ser una decisió difícil, de la qual no em penedeixo. La sensació era d'injustícia. Però quan vaig marxar no vaig dir res ni vaig fer oposició.

Com serà de difícil dirigir un club en què s'ha fet normal guanyar?
El 2003, l'estrella de l'equip es deia Saviola, jugàvem la UEFA i facturàvem una quarta part del que facturem ara. Perdíem calés i prestigi. Si des d'aquell punt de partida van poder fer el Barça actual, des del que tenim ara, podem fer coses genials. És cert que és una dificultat que s'hagi instal·lat el costum de guanyar, però tota la resta són punts de partida òptims.

El marge de millora esportiva és molt menor que el 2003.
La temporada del Barça d'aquest any és de tipus mitjà. Semifinals de copa i de Champions, i s'arriba al maig amb possibilitats de guanyar la lliga. De les tres, se'n guanya una. El pla del 2003 fixava guanyar un títol per any. En set anys s'han guanyat set títols dels considerats grans [omet supercopes i mundial de clubs]. Els socis són intel·ligents i saben que un títol per any està bé, i tres és fantàstic. També saben que hi haurà algun any en què pot ser que no guanyem res.

Està d'acord amb la línia de pensament que parla d'un canvi en el tarannà del soci?
Està canviant, però a poc a poc. I es veurà el nivell de resistència el curs que no guanyem res. La clau és la unitat. Els primers tres anys de Laporta, l'afició va xiular zero cops l'equip. En veure això, vaig pensar ‘ja el tenim, això anirà molt bé'.