El Barça rectifica a temps per golejar a Tenerife (0-5)

El Barça va golejar per cinc gols en la visita a Tenerife i es manté en el lideratge de la lliga amb dos punts més que el seu perseguidor immediat, el Real Madrid. Lideratge, golejada, tot condueix a l'elogi. I és just que sigui així. Però és tan vàlid lloar els gols i el futbol desplegat en la segona part, com subratllar el desconcert que es va apoderar de l'equip en la primera mitja hora del partit. Van ser molts minuts de dubtes i imprecisions que han quedat enterrats sota la pluja golejadora iniciada per Messi, que ahir va ser una delícia.

Guardiola va enviar al camp un onze marcat per la presència de Bojan, un minimalista, expert en espais reduïts, esperant un escenari de control i un rival molt replegat. No va ser així en els primers minuts. El Tenerife va demostrar astúcia i determinació. L'inici va resultar insòlit. Qui era qui a l'Heliodoro? Les virtuts del rival multiplicaven el seu efecte per l'apatia dels blaugrana. En una ràfega imparable, l'amfitrió va crear tres ocasions nítides de gol. Un xut alt de Nino i dos trobades d'Alfaro amb Valdés. Una va anar al travesser i el refús, connectat per Kone, el va desviar Puyol. L'altra la va resoldre el porter, amb una mà molt oportuna. Res no li sortia, al Barça. La falta de precisió en les passades resultava indecorosa. El sistema del Barça es construeix des de l'exactitud, els moviments constants i l'obertura del camp. Sense aquestes premisses, la torre cau.

Bojan va inaugurar la caseta d'ocasions amb una arribada que va definir amb un xut massa creuat. Henry va provar sort amb un globus que es va desviar per poc. Llavors semblava que el Barça es despertava, però no. Kome, un extrem hàbil i molt intel·ligent, s'aprofitava de Maxwell en cada acció. Combinava i s'escapava. Des de la seva banda dreta es va construir la tercera ocasió per a Alfaro, que va tornar a xutar al cos de Valdés.

Sobre els caps del aficionats locals planava ja la vella llei del futbol que castiga a qui perdona. Però el Barça no estava per castigar ningú més que ell mateix, un equip fluix, desconnectat i sense idees. Guardiola no parava quiet, gesticulava com poques vegades se l'havia vist. Alguna cosa va canviar. Busquets va avançar uns metres i va començar a combinar amb Messi, que va abandonar la banda per generar joc des del mig. Durant els minuts de recuperació, dues decisions arbitrals van encendre els blaugrana. Márquez va treure sense falta una pilota a Nino, però l'àrbitre hi va veure infracció mereixedora de targeta groga. Més tard, Busquets va rebre una falta molt clara després d'un canvi de ritme al mig del camp. L'àrbitre li va dir que s'aixequés. Totes dues accions alimentaran els barcelonistes que insisteixen en una suposada mà negra.

Quan el Tenerife va voler prendre's un respir, el Barça el va liquidar. Van ser deu minuts trets d'un altre partit, diferent i idoni per al joc dels de Guardiola. De sobte, les arrencades dels blaugrana cobraven sentit i posaven en problemes la defensa local. Bojan va signar la jugada del primer gol de Messi. Una escapada per la banda esquerra, l'arribada a la línia de fons i la centrada enrere. Messi va definir al segon pal. Tot el Tenerife va maleir, llavors, la llei que castiga a qui falla. Però era una mena de mort futbolístic caminant pel camp. Un nedador extenuat ofegant-se a la costa. El Barça va olorar la sang i va sentenciar. No va tenir tant a veure amb el rival i el partit, i sí amb ell mateix, amb la necessitat de demostrar que encara sap com va això de matar un partit.

Messi va centrar una pilota al cap de Puyol, que va firmar el segon –havia marcat de xilena el 2002, en l'última visita del Barça a l'illa–, i Messi, cap el final de la primera part, va enviar a la xarxa la pilota després d'una jugada delicada i vertical. Va néixer en el cap d'Iniesta, molt apagat fins llavors, va continuar amb la carrera i l'assistència de Bojan, i va acabar al peu esquerre més famós.

Perquè la segona meitat fos una continuació de la primera, Henry va enviar al pal un xut fortíssim en el primer atac del Barça. S'havia de tenir moral per ser el Tenerife en aquell moment del partit. Però l'amfitrió va seguir el seu guió i va tenir una ocasió a les botes de Mikel Alonso. Va fallar, com tota la nit. El Barça i la fatiga del rival es van encarregar de pintar un escenari nou, més estàtic i previsible. Iniesta i Xavi van controlar els temps de la pilota. El Barça jugava en curt i progressava per les bandes. Ben situat i amb la pilota al seu poder, mesurava al detall tots els moviments. Inclinava el joc a la banda esquerra, on un Henry voluntariós intentava escapar-se del marcador. Però li falta una marxa. El francès alternava a la banda amb Bojan. El de Linyola és un futbolista vertical que sol sortir-se amb la seva quan s'enfronta als marcadors. No n'hi ha gaires així. Això va fer que Guardiola li donés aquesta oportunitat com a titular. Henry i Bojan, però, van compartir ahir l'atac amb una element superlatiu. Messi, incommensurable i genial, va firmar el quart gol del Barça amb un toc exquisit des de fora de l'àrea que va entrar amb suavitat per l'escaire més allunyat d'Aragoneses. Principi i final, l'argentí manté un nivell magistral des ja fa dos anys. La seva genialitat s'ha tornat cosa de cada els dies. I això no ho havia fet ningú fins ara.

El final el va firmar un gol en pròpia porteria de Luna, després d'una jugada de talent i insistència de Pedro. Era el cinquè gol. Una nit rodona del líder a la terra del Teide. El cim més alt continua sent blaugrana.