Articles

Anti-Policial. Police, grup musical

De tu a tu

Els que ara passem dels 40 teníem, d’adolescents, dos referents policials. L’un vestia de gris, defensava l’ordre antic i feia córrer el personal. L’altre éreu vosaltres, el trio britànic que irradiava sons i ritmes nous, i que animava a moure el cos sota una potent màgia de llum.

Mentre els uns mudaven d’uniforme i ens escortaven cap al sopor parlamentari, els altres vau durar poc, massa poc, com sol passar amb tots els festivals de joventut. Fa vint anys us vau dissoldre, i peces com Roxanne o Message in a bottle van quedar per a la memòria melòdica. Havíeu trobat el camí del mig entre el heavy i el pop, tot festejant amb el punk, el reggae i el ska.

Per primer cop, havíeu tocat a llocs com el Caire, Bombai o Ciutat de Mèxic. I no havíeu visitat Barcelona amb el barret de torero. Després va venir l’Sting en solitari, que va estar bé, però sense la frescor original. L’home va apadrinar la nova esquerra; va comprar-se mansions des de la Toscana a Malibú, i es va apuntar a totes les causes imaginables, de l’antiracisme fins a la preservació de l’Amazònia, passant pels drets humans i la legalització del cànnabis.

Cap allà vam ballar tots, i el progressisme cosmopolita va derivar vers la custòdia de la correcció política. Aquell primer referent antipolicial va desembocar, així, en la força d’ordre d’un nou cànon cultural. Avui ens recordareu on vau arrencar, en aquella pàtria on les guitarres derroten les porres, i ho celebrem.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.