El PSC, en el punt de mira
El 20 de desembre farà un any que diversos dirigents del PSC es van aplegar als despatxos del grup al Congrés per brindar perquè el govern de Rodríguez Zapatero havia aconseguit aixecar el veto als pressupostos al Senat i aprovar-los a la cambra baixa sense ensurts. No és clar que ara hi hagi brindis, però res no fa pensar a hores d’ara que la pel·lícula no es tornarà a repetir i que el veto d’ERC que dimarts va prosperar al Senat no s’aixecarà al Congrés la setmana que ve. Tot plegat torna a situar els 25 diputats del PSC al Congrés en el punt de mira, ara més que mai, ja que el compte enrere per al tercer incompliment del pacte del finançament fa dies que ha començat i la música que arriba des de veus autoritzades de l’Estat no és agradable.
Zapatero es va comprometre amb José Montilla que hi hauria un acord abans de final d’any, de manera que el nou model pogués entrar en vigor l’1 de gener. Si fos així, l’Estat només hauria fet tard quatre mesos respecte del que fixa l’Estatut en finançament, però és que si hem de fer cas de les últimes declaracions del ministre Solbes, res no convida a ser optimistes ni a pensar que ens menjarem el raïm amb nou finançament. El tram final de l’any vindrà marcat per les negociacions in extremis entre governs i la pressió dels partits, conscients que tots hi poden perdre. Ahir tant CiU com els socis del PSC al tripartit van situar l’actitud dels socialistes catalans i del president de la Generalitat a l’ull de l’huracà i els van reclamar novament que facin servir els 25 diputats a Madrid per aconseguir un bon acord abans del 31 de desembre. Un bon acord no és per a ERC i ICV-EUiA un acord polític que deixi per més endavant el contingut, sinó que van exigir que l’1 de gener el nou model es posi en marxa.
El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va demanar que la unitat cobejada de les forces catalanes sigui “real” en totes les cambres, “a través del vot i de manera coordinada”. La portaveu d’ERC, Anna Simó, va avisar que “a les mans del PSC hi ha fer servir totes les eines que considerin oportunes, de manera que si voten a favor dels pressupostos sigui perquè hi hagi un bon acord”. Els republicans no tenen intenció que la responsabilitat d’un mal acord recaigui sobre ells. I el coordinador d’EUiA, Jordi Miralles, va apel·lar a la “responsabilitat” del PSC perquè es compleixi l’Estatut. Però aquesta vegada el PSC no ha optat per l’estratègia de l’ambigüitat –com va fer a l’estiu– i, abans del seguit de compareixences al faristol del Parlament, el secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, ja havia deixat clar que el vot als comptes de Zapatero serà favorable. “Els pressupostos són bons per a Catalunya”, va dir en una entrevista a RAC 1, en què va desvincular-los del finançament. Es va mostrar convençut que hi haurà acord i va argumentar que si no n’hi ha ja és perquè el govern català no accepta “qualsevol acord”.
La pressió continuarà la setmana que ve, en què exactament el mateix dia que es votaran els pressupostos a Madrid, el Parlament debatrà una moció de CiU en què, a l’espera que se’n negociïn esmenes amb el tripartit, s’insta els partits a votar el mateix aquí i allà. L’objectiu torna a ser posar en evidència el PSC, qüestionar el lideratge de Montilla i fer aflorar les contradiccions entre els partits que donen suport al govern. De moment, aquests ja treballen per neutralitzar la federació nacionalista i que s’aprovi un document assumible per tots els grups.
