Política

Obama colla l’OTAN

Món

Creuant a peu la passarel·la del riu Rin que uneix Kehl (Alemanya) i Estrasburg (França) per commemorar la reconciliació europea, els ja 28 socis de l’OTAN celebraran avui i demà el 60è aniversari de l’Aliança Atlàntica. El president francès, Nicolas Sarkozy, s’esperarà al mig del pont per rebre simbòlicament els seus homòlegs, encapçalats per la cancellera alemanya, Angela Merkel, l’altra amfitriona d’aquesta cimera que per primer cop organitzen dos Estats conjuntament.

El cap de l’Elisi, imposant-se als atacs de l’esquerra i de la dreta gaullista, formalitzarà el retorn de França al cor de l’OTAN, el reingrés a l’estructura militar integrada de l’Aliança que Charles de Gaulle va abandonar el 1966 per l’excessiu control de Washington. Però el protagonista indiscutible, com ahir a Londres i demà passat a Praga, serà Barack Obama i el seu gir de 180 graus en la guerra contra el terror de George W. Bush a l’Afganistan i el Pakistan.

El nou inquilí de la Casa Blanca farà pinça amb el secretari general de l’OTAN, Jaap de Hoop Scheffer, per alertar els aliats que en la lluita contra Al-Qaida està en joc la credibilitat de l’Aliança i per convèncer-los que hi enviïn més soldats, observadors electorals i diners.

Obama ja ha anunciat que desplegarà a l’Afganistan 17.000 soldats més i uns altres 4.000 per formar la policia afganesa. L’OTAN ja hi té 61.900 soldats de 42 països. “El suport més important que necessitem ara és en l’àrea civil, ens cal un augment significatiu dels civils que ajudin els ministeris i l’economia, és realment crític”, va advertir ahir l’almirall Mike Mullen, cap de l’estat major conjunt. De Hoop Scheffer espera recaptar 2.000 milions de dòlars anuals per ampliar l’exèrcit afganès de 82.000 a 134.000 efectius el 2011 i perquè comprometin 4.000 soldats per assegurar les eleccions previstes per al 20 d’agost.

França no enviarà cap més dels 2.780 soldats que ja té a l’Afganistan, però posarà 150 dels 300 policies militaritzats per formar la policia afganesa i patrullar a Kabul. El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, podria prometre sumar guàrdies civils als gendarmes francesos i enviar una unitat de l’exèrcit pels comicis.

Una vintena d’aliats, per contra, sí que estan disposats a obrir l’aixeta per a Obama: el Regne Unit podria oferir fins a 2.000 soldats més; Alemanya, 600; Polònia, 400; Itàlia, 250, i Bèlgica, 150. Una llista que s’haurà de concretar en les properes 24 hores.

Anders Fogh Rasmussen arribarà avui a la cimera aliada d’Estrasburg i Kelh com a premier danès, però demà podria marxar com a futur secretari general de l’OTAN. De Hoop Scheffer deixarà el càrrec el 31 de juliol i la candidatura danesa és la que té més suport: Sarkozy, Merkel i el premier britànic, Gordon Brown aposten per Rasmussen, tot i la intenció inicial de Washington d’escombrar cap a la seva riba de l’Atlàntic i elegir el ministre de Defensa canadenc, Peter MacKay. Només Turquia pot vetar Rasmussen per haver defensat les caricatures de Mahoma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.