Zapatero ofereix un batalló i nou milions d'euros per garantir la seguretat a l'Afganistan
Estrasburg
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha ofert un batalló de l'exèrcit per a garantir la seguretat a les eleccions afganeses. El govern espanyol donarà 5 milions d'euros per la celebració de les eleccions 4 milions d'euros per al fons que paga l'entrenament de l'exèrcit d'aquest país asiàtic.
L'oferiment l'ha fet en la intervenció davant la cimera de l'Aliança Atlàntica que se celebra a Estrasburg. Aquesta reunió analitza la nova estratègia occidental a l'Afganistan plantejada pel president nord-americà Barack Obama.
Els 5 milions d'euros per a les properes eleccions afganeses que se celebraran el 20 d'agost d'aquest any estarien destinats al fons fiduciari que gestionen les Nacions Unides.
L'aportació militar espanyola per a aquests comicis estaria formada per un batalló, de 450 efectius. En les últimes eleccions presidències celebrades al país, a l'octubre de 2004, Espanya va enviar un batalló de 500 efectius, que es van encarregar de tasques de seguretat en la localitat de Mazar i Sharif.
Aquest batalló se sumaria als 780 militars que componen actualment el contingent espanyol desplegat a Afganistan, enquadrats en l'operació ISAF de Nacions Unides liderada per l'OTAN.
Zapatero participa en el cim de l'Aliança Atlàntica al costat dels seus ministres d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, i Defensa, Carme Chacón.
Benvinguda
La reunió d'aquest dissabte a Estrasburg ha començat amb la benvinguda als nous membres de l'OTAN, Croàcia i Albània, i també amb una valoració possitiva del retorn de França a l'Aliança Atlàntica. Amb tots ells, l'Aliança Atlàntica s'ha ampliat a 28 membres.
El secretari general, Jaap de Hoop Scheffer, ha agraït que França torni a ser un "membre complet" i Nicolas Sarkozy ha destacat que podrà comptar "amb cadascun dels països" que en formen part.
La cimera ha començat amb una hora i mitja de retard i amb molts reptes sobre la taula, entre els quals la nova estratègia a l'Afganistan, la modernització de l'organisme i la tria d'un nou secretari general.
Nou secretari general de l'OTAN
Sobre aquest últim punt, els caps d'Estat de l'OTAN han acordat que Anders Fogh Rasmussen sigui el nou secretari general de l'organització.
Zapatero ha mostrat la seva satisfacció per l'elecció de Rasmussen i ha assegurat que Espanya ha treballat "intensament" per aconseguir que Turquia, la principal opoistora a la candidatura, se sumés al consell aliat.
El president espanyol, que també ha destacat les bones relacions amb el danès, s'ha mostrat convençut "que serà un secretari general per als nous temps de l'Aliança", que ha de tenir "una política preventiva més intensa" i que ha de buscar amics i socis "allà on es produeixen els principals desafiaments a la seguretat", vinculats al terrorisme internacional.
