La Cambra de Representants dels Estats Units aprova la reforma sanitària

Amb 219 vots a favor i 212 en contra, la Cambra de Representants ha donat llum verda a la reforma sanitària, el principal projecte en política interior de Barack Obama. És la primera gran victòria de la legislatura pel president.

La Cambra ha ratificat el text que el Senat va aprovar el 24 de desembre. Ha estat l'estratègia dels líders demòcrates per evitar que la cambra alta, on van perdre l'àmplia majoria en les eleccions de Massachusetts, hagi de tornar a votar el text.

Obama ha seguit la votació des de la Casa Blanca. Hi ha hagut abraçades quan s'han superat els 216 vots necessaris, segons ha informat via Twitter el secretari de premsa Robert Gibbs. A la Cambra també hi ha hagut aplaudiments.

Barack Obama ja té fets per passar a la història. Ni Harry Truman, ni Lyndon B. Johnson, ni Bill Clinton ho van aconseguir. Per primera vegada, el govern pararà els peus a les companyies asseguradores i fixarà les normes del sistema de salut més car i ineficient del món. Després d'un any de debat, ja no hi ha marxa enrere. 219 congressistes demòcrates han donat aquest diumenge a la nit el 'sí' a la reforma sanitària. El president la signarà en un parell de dies.

La victòria del sentit comú
En una primera intervenció, Obama ha compartit la victòria amb tot el poble nord-americà: "Aquest moment és possible gràcies a vosaltres", ha dit. "No és una victòria d'un sol partit. És la victòria dels nord-americans i és la victòria del sentit comú".

En un moment de gran transcendència política d'aquest primer tram de la legislatura, el president ha admès els equilibris que ha hagut de fer per aprovar la llei: "No és una reforma radical, però és una reforma important. La llei no arreglarà tot el que afecta el nostre sistema de salut. Però va pel bon camí". I ha conclòs: "A això s'assembla el canvi!" (This is what change looks like!)

Els demòcrates han aconseguit la victòria per només 4 vots. En necessitaven 216 i n'han obtingut 219. Al final, 212 congressistes han votat en contra, entre els quals 34 demòcrates.

De fet, a última hora el president s'ha hagut de comprometre a prohibir explícitament l'avortament finançat amb fons públics per assegurar-se el suport dels demòcrates catòlics. Ha estat clau.

Les últimes setmanes Obama s'ha reunit o ha parlat per telèfon amb tots els congressistes escèptics del seu partit. L'aprovació de la llei alliberarà ara l'agenda del president, presa absolutament per les negociacions, fins al punt d'anul·lar un viatge oficial a Indonèsia i Austràlia.

Com a segona fase de l'estratègia demòcrata, un cop aprovat el text del Senat i enviat al president, la Cambra de Representants ha aprovat una segona llei amb algunes esmenes, que ara tornarà a la cambra alta i s'aprovarà per majoria simple.

Els grans beneficiats de la reforma
Un total de 32 milions de nord-americans, fins ara desemparats, tindran cobertura mèdica. La classe mitjana és la gran beneficiada de la reforma sanitària. Nord-americans d'entre 18 i 65 anys per damunt del nivell de pobresa. Massa joves per ser inclosos en l'assegurança pública per a jubilats (Medicare) i amb massa poder adquisitiu per rebre els ajuts especials per a la gent molt pobra (Medicaid).

També hi guanyen els malalts greus, exclosos de les asseguradores perquè els fan perdre diners. A partir d'ara qui fixa les normes és l'Estat: les asseguradores no poden rebutjar clients amb malalties prèvies. A canvi (per evitar que els usuaris només contractin la pòlissa quan es posin malalts) tots els nord-americans estaran obligats a tenir una assegurança. L'Estat també ajudarà les petites empreses que no puguin oferir una pòlissa als treballadors.

La llei no entrarà plenament en vigor fins l'any 2013. Segons l'oficina de pressupost del Congrés, la reforma costarà 940.000 milions de dòlars en els propers deu anys, però –en contra del que diuen els republicans i una petita part de congressistes demòcrates- reduirà (també en deu anys) en 130.000 milions l'altíssim dèficit fiscal nord-americà. Segons diversos indicadors, els Estats Units tenen ara mateix el sistema sanitari més car i ineficient del món.