Val més no caure malalt

Roberto García fa tres anys que viu als Estats Units. Ell és del Salvador però va venir a Nova York per treballar per a una organització evangèlica. Gràcies a la feina va poder tramitar un permís temporal per viure als Estats Units. Actualment l’està renovant però no és gaire optimista: “Des dels atemptats de l’11-S tot és molt difícil”, explica. En Roberto cobra 12.500 dòlars l’any, és a dir, és poc més que un mileurista, però aquest sou ja el deixa fora de la cobertura mèdica pública.

Com que és poc més que un mileurista, en Roberto no pot pagar una mútua privada, de manera que l’única solució que ha trobat és la de “no posar-se malalt”. Ell ho intenta: “Menjo bé. Poques hamburgueses i em cuido molt”, però de vegades una bona dieta no és suficient i la salut juga males passades. “Pot semblar abstracte, però quan em poso malalt, prego a Déu”, assegura. Però això tampoc no funciona sempre. L’any passat tot va fallar i una simple pneumònia gairebé el mata. “No podia anar d’urgències perquè les urgències són 500 dòlars només per entrar i després has de pagar el tractament, que pot durar una setmana”, així que va intentar fer bondat i recuperar-se. Es va quedar a casa i va resar. Però no n’hi va haver prou i va haver d’anar al metge. La broma li va costar 250 dòlars i un ensurt que encara no ha oblidat. Molts amics seus, segons explica, compren pastilles al mercat negre per curar-se o bé recorren a la medicina tradicional, que, evidentment, és més econòmica. En Roberto està a favor d’una cobertura mèdica pública i diu que si entrés un nou competidor al mercat, les mútues privades baixarien el preu.

Els que sí que paguen una mútua privada són Philippe Fallait i la seva dona. Paguen fins a 750 dòlars al mes per tots dos. Ells sí que es poden posar malalts. Gràcies a les ajudes de l’Estat de Nova York i l’Ajuntament, la cobertura dels seus nens està subvencionada i només paguen 9 dòlars per cadascun. Això sí, si algú de la família es posa malalt fora de Nova York, és possible que la cobertura no serveixi. Depèn de cada Estat.

En Philippe fa 22 anys que viu a Nova York, però ell va néixer a la Bretanya francesa i coneix el sistema europeu. “A França pots estar sense feina i cobres cada mes i, a sobre, amb cobertura mèdica gratis. És patètic”, afirma. En Philippe està convençut que aquestes ajudes públiques acaben adormint la gent i arruïnant un país. “Molta gent abusa de les ajudes”, justifica. La recessió que viuen ara els Estats Units encara reforça més els seus arguments: “Amb tota la gent que ara no treballa, només faltaria que els haguéssim de pagar el metge. El sistema no ho resistiria”.

En Philippe i la seva parella tenen una cafeteria. Fan unes creps delicioses al barri de Queens, però la cafeteria està més aviat buida. La seva dona, que va preferir no dir el nom, sí que voldria una seguretat social entesa com a Europa. “Els que tenen diners no volen pagar per nosaltres... però nosaltres som majoria”, raona. Però, després de pensar-hi, explica que als Estats Units hi ha els millors metges i hospitals del món i creu que això podria canviar si es crea un sistema públic: “Ara quan un metge s’equivoca, ho paga. Però si els metges treballessin per a l’Estat, ja no seria així. Perquè l’Estat no ens defensaria dels seus propis metges”, conclou.

Treballar i estalviar
Des del punt de vista de la dona d’en Philippe, cal treballar de valent i estalviar, per, si algun dia perds la feina, tenir prou diners per seguir pagant la mútua. “Entre el lloguer del pis i la mútua són molts diners per a nosaltres”, diu.

Tot i així, malgrat tenir problemes seriosos per arribar a finals de mes per culpa dels 750 dòlars de la mútua, no estan convençuts que un sistema públic funcionés. El factor que sí que els convenç de la nova mesura que vol aplicar el govern de Barack Obama és que si l’Estat donés assistència mèdica els preus del sector privat baixarien.