Obama pren possessió sota la mirada del món

Barack Hussein Obama, advocat demòcrata de 47 anys, es va convertir finalment ahir en el primer president negre dels Estats Units després de jurar el càrrec davant d’una multitud entusiasta congregada al cor polític de Washington, que no va deixar d’aplaudir-lo i d’aclamar-lo conscient de viure una pàgina memorable de la història del país.

Acompanyat de la seva dona, Michelle, i les dues filles, Malia i Sasha, el 44è inquilí de la Casa Blanca va prestar jurament sobre la mateixa Bíblia que va fer servir el seu predecessor Abraham Lincoln el 1861, a les escales del Capitoli –la seu del Congrés federal–, a les 12.05 hores locals (18.05 hores a Catalunya).

Davant la immensa esplanada del National Mall, entre 1,8 i 2 milions de persones s’atapeïen per seguir en directe la cerimònia del relleu presidencial, superant el rècord del 1965, quan va prendre possessió Lyndon B. Johnson davant 1,2 milions.

Com si haguessin sortit de pícnic, famílies senceres, provistes de mantes, sandvitxos i termos per resistir el fred hivernal (6 graus sota zero), havien pres posicions des de primera hora per no perdre’s ni un detall de la cerimònia. Després del jurament, l’emoció va esclatar entre la multitud, entre la qual es podien veure llàgrimes i cares de “no m’ho puc creure”. Gent de totes les races s’abraçaven per compartir la joia comuna per l’arribada de l’afroamericà al poder.

Somrient però alhora contingut, Obama, va complir amb el ritual de la presa de possessió i es va reservar el discurs de la investidura per adreçar a la nació el seu primer missatge com a president. El líder demòcrata va fer un exercici de realisme i
va alertar de la magnitud de la crisi econòmica en què es troben submergits els EUA –“us dic que els reptes que afrontem són reals”–, però alhora va cridar a la confiança i al “treball dur” per sortir del túnel.

“La nostra nació està en guerra contra una xarxa d’odi i de violència de gran abast. La nostra economia està fortament debilitada a conseqüència de la cobdícia i la responsabilitat d’alguns, però també del nostre fracàs col·lectiu a l’hora de prendre decisions difícils i preparar la nació per a una nova era”.

“Hi ha feina a fer”
Obama va advertir contra el desànim i la pèrdua de confiança i va convidar a seguir l’esperit “perdurable” dels fundadors dels EUA per lluitar contra les adversitats. Obama va apel·lar a la llibertat i a la igualtat d’oportunitats i va cridar a “reconstruir Amèrica”. “Allà on mirem, hi ha a feina a fer”, va afegir entre crits de Yes, yes! que venien del carrer.

El nou president va criticar el seu predecessor, George W. Bush, sobretot quan va rebutjar la “falsa tria entre la nostra seguretat i els nostres ideals”, en velada referència al centre de Guantánamo, on es concentren centenars de sospitosos terroristes que han patit tortures i falta de garanties processals, i va reiterar el compromís de retirada de l’Iraq i de pacificar l’Afganistan.

En una altra mostra de ruptura amb el mandat republicà de Bush, Obama també es va comprometre perquè hi hagi “més cooperació i entesa entre nacions”. “El nostre poder només –va dir el president– no ens pot protegir ni ens pot permetre de fer tot allò que vulguem”. “Per contra, el nostre poder creix amb el seu ús prudent; la nostra seguretat emana de la justícia de la nostra causa”, va afegir.

Obama va recollir nombrosos aplaudiments quan va proclamar que els Estats Units “són amics de totes les nacions”.