La Unió Europea es reivindica "soci natural" d'Obama
Mai l’estrena d’un president als Estats Units havia suscitat tantes esperances a la Unió Europea. Tantes expectatives que serà impossible no decebre’n alguna. Però si els Vint-i-set haguessin de triar només un desig demanarien a Obama que aposti pel multilateralisme i que, aquest cop, se’ls tingui en compte en la resolució de conflictes internacionals, com a “soci natural”, va reivindicar ahir el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso.
“Un sol país no pot resoldre els problemes del món, només ho podrem aconseguir si treballem plegats”, va advertir la cancellera alemanya, Angela Merkel. També el president francès, Nicolas Sarkozy, vol “canviar el món amb ell”, però “de costat”. “Respectant les posicions d’uns i altres”, “sense desestabilitzar” la resta de governs i acceptant que l’unilateralisme ha estat un “fracàs”, avisa el seu primer ministre, François Fillon. El premier britànic, Gordon Brown, li exigeix que no limiti la UE a un paper subsidiari, auxiliar de Washington, a l’hora d’afrontar “reptes internacionals” com el procés de pau al Pròxim Orient, l’Afganistan o la recessió econòmica. I el cap de la diplomàcia europea, Javier Solana, espera que Obama “obri una perspectiva més multilateral, optimista i dinàmica per resoldre els problemes”.
Europa es vol tutejar amb Obama i li reclama una relació transatlàntica d’igual a igual. Vol que aprengui la lliçó dels vuit anys de George W. Bush, en què els EUA han deixat de ser una garantia d’estabilitat global. “Actuar plegats és la millor manera de respondre a les necessitats i als anhels dels pobles de totes dues ribes de l’Atlàntic”, defensa la presidència de torn txeca. “Avui s’obre una oportunitat única” per “forjar una aliança forta i basada en la igualtat”, proclama el president de l’Eurocambra, Hans-Gert Pöttering. Recollint el guant europeu en la lluita contra el canvi climàtic i signant un acord post-Kyoto, per exemple, Obama començaria amb bon peu el seu mandat i aconseguiria que els Vint-i-set giressin full, definitivament, de la invasió de l’Iraq que va dividir la UE, dels vols secrets de la CIA i de les moltes altres topades.
Però l’obamamania també posarà a prova la unitat de la UE: si els Vint-i-set volen que a la Casa Blanca se’ls tingui en compte hauran de fer els deures i actuar com un sol home. Cap soci ja no es podrà amagar darrere l’excusa que Bush, amb la popularitat sota mínims, no fa bé les coses per estalviar-se enviar més tropes a l’Afganistan, per exemple. I fins i tot el tancament de Guantánamo, tan anhelat des d’aquest costat de l’Atlàntic, és un repte per a Europa, que haurà d’acollir un centenar dels seus presoners.
