Un altre cop davant la justícia militar

Després d'un llarg debat, la llei espanyola de memòria històrica no va anul·lar els judicis franquistes ni va establir cap mecanisme per fer-ho als tribunals. Tanmateix, la Generalitat es proposa utilitzar-la com a palanca per obrir "escletxes legals" que permetrien arribar fins al Tribunal Suprem (TS) i aconseguir que la sala militar revisi el procés a Companys.

La direcció general de Memòria Històrica del departament de Joan Saura treballa en el projecte, però l'estratègia jurídica encara no està clara. De moment, amb gran teatralitat mediàtica multiplicada pels escarafalls d'ERC i les rèpliques d'ICV, el conseller ha portat la néta de Companys, Maria Lluïsa Gally, a demanar al ministeri de Justícia la declaració de reparació. Els juristes de la conselleria volen presentar aquest document i l'article 3 de la llei de memòria històrica, que declara "il·legítims" els tribunals franquistes, com a prova nova, requisit indispensable per demanar un recurs de revisió.

Fins ara, tots els intents anteriors –excepte el d'un malagueny jutjat dues vegades i el fill del qual va aconseguir que anul·lessin el segon judici, condemnatori– s'han estavellat contra el mur de la fiscalia del Tribunal Suprem, que s'oposa a revisar cap sentència per respecte a la seguretat jurídica. I la sala 5a, on la meitat dels jutges són militars, dóna la raó al fiscal. Així s'han rebutjat en dos anys els casos de Salvador Puig Antich, del ministre de la República Joan Peiró, dels anarquistes Granado i Delgado i d'un col·lectiu d'una cinquantena de famílies de les comarques gironines.

Els juristes de Saura són conscients que si la néta de Companys presenta la petició com a particular tornarà a ensopegar amb la mateixa pedra, i proposen que la Generalitat actuï: que reclami a la fiscalia un canvi radical perquè sigui aquest òrgan, que depèn del ministeri de Justícia, el que insti la revisió. "Aquest és l'objectiu, tot i que la concreció dels arguments jurídics està en estudi, perquè la llei de memòria històrica no obliga els tribunals a revisar els casos, i la declaració de reparació té el valor que té", admeten fonts de la direcció general de Memòria Històrica.

Els tècnics que treballen en el cas estan obligats a mantenir-se al marge dels comentaris polítics que l'envolten, però tenen present que dimarts passat, al Senat, el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, va evitar comprometre la fiscalia en el sentit que espera el govern català.

Mena no hi creu
Els juristes es miren amb escepticisme el procés. L'exfiscal en cap de Barcelona, José María Mena, assegurava aquesta setmana, en una entrevista al programa La Nit, de Com Ràdio, que "no és possible que cap tribunal actual deixi sense efecte la condemna a Companys perquè aquell procés no el va fer un tribunal, sinó una banda d'assassins". Per Mena, autoritzar la revisió del cas seria legitimar uns jutges, els de 1940, que no ho mereixen.

L'exfiscal obvia, però, que en els casos de Puig Antich i de Joan Peiró dos magistrats de la sala 5a –dos jutges no militars–, van emetre vots particulars a favor de la revisió: defensaven la "justícia material" en contra de la "justícia formal". Aquests dos jutges sí que creuen que els tribunals actuals poden entrar en el fons del cas.

Els advocats dels casos presentats en els darrers anys no estan d'acord amb Mena, però no són gaire més optimistes respecte les possibilitats de la revisió. "Si la sala manté la doctrina que ha aplicat fins ara, evidentment la refusaran, perquè la llei de memòria històrica té més entitat que les resolucions parlamentàries que hi havia fins ara, però no té cap efecte jurídic, el PSOE no ho va voler", adverteix Josep Cruanyes, lletrat que del cas Peiró i membre de la Comissió de la Dignitat.

Implicar-hi el govern espanyol
Per Cruanyes, "és fonamental que la Generalitat impliqui el govern espanyol en el procés, perquè si només li demana la declaració de reparació, amb això ja haurà complert i després, quan el cas fracassi, la culpa serà dels jutges feixistes del Suprem, i això és una fal·làcia", alerta.

Benet Salellas, advocat del col·lectiu de famílies gironines que han recorregut al Suprem, al Constitucional i, ara, al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg reclamant la revisió dels seus casos, tampoc creu en les possibilitats de l'expedient Companys, "perquè la llei de memòria històrica no implica els jutges". "Pretendre que un tribunal militar faci més que el que podia fer el Congrés de Diputats quan va redactar la llei és hipòcrita", sentencia.

Els menys pessimistes són els lletrats del cas Puig Antich. Mentre esperen resposta del Tribunal Constitucional (TC) –que ja va rebutjar donar empara als gironins i a la família de Joan Peiró–, Sebastià Martínez Ramos i Olga de la Cruz encara veuen una escletxa en els dos vots particulars de la sala militar del Suprem i en el fet que tant el TC com el TS han anat "ampliant en els últims anys l'àmbit del recurs de revisió", encara que no ho hagin fet respecte la sala 5a. Pels dos advocats, aquests tímids moviments haurien de ser "exportats com a criteri d'interpretació de la llei de memòria històrica per permetre que serveixi de fonament jurídic" per al cas Companys.

Només així, forçant la legislació, Companys podrà tornar a ser jutjat per una sala militar, aquesta vegada amb possibilitats de ser absolt.