Política
Cau Radovan Karadzic, el criminal de guerra més buscat
Balcans
Radovan Karadzic, exlíder dels serbis de Bòsnia i un dels homes més buscats del món perquè està acusat de cometre genocidi durant la guerra de Bòsnia (1992-1995), ha estat arrestat pels serveis de seguretat de Sèrbia.
"Els serveis de seguretat serbis han localitzat i arrestat Radovan Karadzic", van anunciar ahir a la nit els serveis de Tadic per correu electrònic. Fonts dels serveis secrets serbis van explicar que l'exlíder serbobosnià tenia un aspecte "deprimit" i que va ser conduït a una presó de Belgrad.
"Karadzic ha estat traslladat a Belgrad davant el fiscal del tribunal per a crims de guerra, segons l'acord firmat amb el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII)", afegia el text de l'e-mail dels serveis de seguretat del govern serbi. La declaració de Karadzic davant el tribunal per a crims de guerra és el pas previ que ha de passar el detingut abans de ser traslladat al TPII, a l'Haia.
L'advocat de Karadzic, però, ja ha anunciat que recorrerà la seva extradició. Té tres días per impedir-ho.
L'antic responsable polític serbobosnià, inculpat per genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra es trobava en parador desconegut des de feia tretze anys, tot i que després de la guerra, durant molt de temps, se'l va veure a la localitat de Pale, en territori de l'entitat sèrbia de Bòsnia.
8.000 morts a Srebrenica
La primera acta d'inculpació contra Karadzic, perseguit concretament pel genocidi de Srebrenica, en què 8.000 homes bosnianomusulmans van ser assassinat per les forces sèrbies el 1995, i pel setge de Sarajevo, on van morir 12.000 persones, va ser emesa poc després de la matança de Srebrenica, que va tenir lloc entre l'11 i el 14 de juliol del 1995, tan sols uns mesos abans que acabés la guerra.
Karadzic i la seva mà dreta, el general Ratko Mladic, que liderava les tropes serbobosnianes durant la guerra i també està inculpat per genocidi, es troba encara desaparegut. Els dos estan considerats com els principals responsables de la massacre de Srebrenica, la pitjor comesa a Europa després de la Segona Guerra Mundial, i del setge de Sarajevo.
Nascut el 19 de juny del 1945 al poble de Petnjica, a Montenegro, Karadzic està considerat com un monstre per la majoria de bosnians, però una part d'ells, serbobosnians radicals, el consideren un heroi. El genocidi, que defineix els crims comesos "amb intenció de destruir, totalment o en part, un grup nacional, ètnic, racial o religiós", és el crim més greu reconegut pel dret internacional, però també un dels més difícils de provar.
Unes 161 persones van ser inculpades pel TPII després de la seva creació el 1993, i ara per ara només en queden dues de fugitives. Karadzic podria ser condemnat a cadena perpètua si és reconegut culpable de quinze acusacions de persecucions, extermini, assassinats, deportacions, actes inhumans, preses d'ostatges i recurs al terror que pesen contra ell.
L'arrest de Karadzic era una de les condicions que la Unió Europea posava a Sèrbia per avançar cap a l'adhesió.
"Els serveis de seguretat serbis han localitzat i arrestat Radovan Karadzic", van anunciar ahir a la nit els serveis de Tadic per correu electrònic. Fonts dels serveis secrets serbis van explicar que l'exlíder serbobosnià tenia un aspecte "deprimit" i que va ser conduït a una presó de Belgrad.
"Karadzic ha estat traslladat a Belgrad davant el fiscal del tribunal per a crims de guerra, segons l'acord firmat amb el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII)", afegia el text de l'e-mail dels serveis de seguretat del govern serbi. La declaració de Karadzic davant el tribunal per a crims de guerra és el pas previ que ha de passar el detingut abans de ser traslladat al TPII, a l'Haia.
L'advocat de Karadzic, però, ja ha anunciat que recorrerà la seva extradició. Té tres días per impedir-ho.
L'antic responsable polític serbobosnià, inculpat per genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra es trobava en parador desconegut des de feia tretze anys, tot i que després de la guerra, durant molt de temps, se'l va veure a la localitat de Pale, en territori de l'entitat sèrbia de Bòsnia.
8.000 morts a Srebrenica
La primera acta d'inculpació contra Karadzic, perseguit concretament pel genocidi de Srebrenica, en què 8.000 homes bosnianomusulmans van ser assassinat per les forces sèrbies el 1995, i pel setge de Sarajevo, on van morir 12.000 persones, va ser emesa poc després de la matança de Srebrenica, que va tenir lloc entre l'11 i el 14 de juliol del 1995, tan sols uns mesos abans que acabés la guerra.
Karadzic i la seva mà dreta, el general Ratko Mladic, que liderava les tropes serbobosnianes durant la guerra i també està inculpat per genocidi, es troba encara desaparegut. Els dos estan considerats com els principals responsables de la massacre de Srebrenica, la pitjor comesa a Europa després de la Segona Guerra Mundial, i del setge de Sarajevo.
Nascut el 19 de juny del 1945 al poble de Petnjica, a Montenegro, Karadzic està considerat com un monstre per la majoria de bosnians, però una part d'ells, serbobosnians radicals, el consideren un heroi. El genocidi, que defineix els crims comesos "amb intenció de destruir, totalment o en part, un grup nacional, ètnic, racial o religiós", és el crim més greu reconegut pel dret internacional, però també un dels més difícils de provar.
Unes 161 persones van ser inculpades pel TPII després de la seva creació el 1993, i ara per ara només en queden dues de fugitives. Karadzic podria ser condemnat a cadena perpètua si és reconegut culpable de quinze acusacions de persecucions, extermini, assassinats, deportacions, actes inhumans, preses d'ostatges i recurs al terror que pesen contra ell.
L'arrest de Karadzic era una de les condicions que la Unió Europea posava a Sèrbia per avançar cap a l'adhesió.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
