Zapatero torna a l'Espanya amable

José Luis Rodríguez Zapatero s'ha reafirmat en el 37è congrés del PSOE com un autèntic funambulista. Equilibris eufemístics per descriure la no-crisi econòmica, equilibris entre federacions per no picar-se els dits a l'hora de tancar la nova executiva del PSOE, equilibris entre generacions per evitar la revolta dels madurs i equilibris territorials perquè ningú no en sortís amb les orelles massa escaldades. L'Espanya amable de Zapatero: la que creix econòmicament malgrat els entrebancs, la que escull "els millors" per governar-la i la que es governa des de la "diversitat" ha emergit amb força en el conclave que ahir acomiadava el reelegit secretari general després d'un cap de setmana d'intens debat.
Era dia d'agraïments als sacrificats del PSOE, com és el cas de Juan Carlos Rodríguez Ibarra -mentre el vell socialisme escoltava els afalacs des de primera fila del plenari amb poca alegria- i també d'agraïments als soferts catalans, bascos, gallecs, valencians i balears. "Vosaltres ens heu tornat a fer sentir que som com som si hi som tots". "I ens ho heu fet saber amb les vostres llengües i també en la que és vostra i nostra, de tots", reblava.

L'Espanya plural del primer mandat de Zapatero ressuscitava el darrer dia de congrés del PSOE per marcar posicions davant d'un PP "que us vol fer callar i que us ignora, que us vol excloure", exclamava.

En matèria territorial, l'Espanya que ven el PSOE és la que admet la realitat lingüística i assegura respectar-la. De fet, en aquest congrés el partit ha assumit com a pròpia una declaració a favor del model d'immersió lingüística de Catalunya com a contraposició del setge de Rosa Díez i un grup d'intel·lectuals a les llengües cooficials.

En el seu discurs d'ahir, però, Zapatero no va dir res de les diferents sensibilitats o ideologies, només va fer referència a la varietat lingüística. Això sí, tot plegat per avisar el líder del PP, Mariano Rajoy, que mai no estarà en condicions de governar Espanya "qui no entengui aquesta realitat diversa que representem".

L'equilibri de Zapatero per mostrar aquesta Espanya amable i amb empenta es va convertir gairebé en un clam quan va referir-se a l'actual situació econòmica. "Preocupació, tota", però "recrear-me" en els problemes, "mai". Aquesta actitud de delectació davant l'adversitat la va deixar per al PP. I va tornar a retreure-li a Rajoy que vulgui "amagar" les seves propostes anticrisi perquè no es vegi que l'objectiu final és el de recuperar els cops de decret d'Aznar.

D'esquerres també van ser els missatges que van sortir del conclave: tímids avenços en la llei de l'avortament, en la laïcitat, en l'eutanàsia... Tots ells assumits el darrer dia per Zapatero. No són grans passos, però n'hi ha prou perquè l'Església i el PP els hagin rebut amb les urpes. I tot plegat constata un nou equilibri entre l'ànima d'esquerres del PSOE i el pragmatisme d'estar establerts ara a la Moncloa.

Litúrgia de la negociació
I ja en el darrer capítol, en el dels equilibris dins la nova direcció, Zapatero ha complert un any més amb la litúrgia pròpia de les nits de negociació de l'executiva amb les federacions. Va rebre-les una per una, però no totes van sortir amb el millor somriure. Gairebé en tots els casos va imposar el seu criteri: renovació i confiança en els càrrecs.

Andalusia, la delegació més potent, esperava tenir més pes, diuen els de Manuel Chaves. Però el que no acaben d'explicar és que la pugna per la successió de l'actual president andalús ha convertit la federació en una olla a pressió que es va traduir en una negociació tensa. Escombrat el poder dels barons a la direcció, a Zapatero li quedava matisar el poder d'Andalusia.