Societat

Ni aigua, ni llum, ni telèfon

El caos es manté a la Costa Brava. Els municipis costaners de Girona, en situació límit. Algun poble no tindrà llum fins divendres. El govern hi durà més generadors i sosté que les torres no podien resistir el temporal

Un total de 20.000 abonats hauran passat la tercera nit sense subministrament elèctric i envoltats de neu. I en una de les nits més fredes de l’última dècada. És la imatge del caos que encara es manté en algunes poblacions de Girona, sobretot a la Costa Brava, tres dies després de la nevada.

Fins ahir a la tarda encara hi havia 50.000 llars sense llum, però les previsions de les companyies elèctriques eren que una part recuperessin la llum a mitjanit. “Demà [avui per al lector] serà un dia clau perquè tots els abonats tinguin electricitat”, va admetre el director general d’Energia i Mines de la Generalitat, Agustí Maure.
D’entre els casos de restabliment del servei elèctric, un 65% tornen a tenir llum gràcies a la reparació de línies, mentre que l’altre 35% en tenen de provisional amb els grups electrògens que finalment ahir van començar arribar a les comarques gironines. En total se’n van distribuir 163 i es preveu que al llarg del dia d’avui s’arribi als 275.

“Reconeixem que hi ha hagut un gran patiment dels ciutadans”, va admetre Maure, que va insistir que el govern està pressionant tant Red Eléctrica com Fecsa Endesa perquè solucionin el problema amb la màxima celeritat. El govern també ha obert sis expedients informatius per aclarir quina informació han donat les companyies, les circumstàncies dels fets i si s’ha actuat amb rapidesa a l’hora de fer les reparacions.

Torres a terra
Maure va defensar en tot moment els paràmetres de construcció de les torres, tot i que el temporal en va tirar a terra 33. Segons el director general d’Energia, la normativa que afecta les torres està redactada d’acord amb la climatologia de la zona. “El que estem vivint és una situació excepcional”, va reiterar.

Explicacions que són del tot insuficients per als ciutadans de la Costa Brava. Els alcaldes de la zona no podien amagar la seva indignació i reclamaven mesures urgents perquè la llum tornés als seus municipis. “Hi ha hagut una falta d’informació total. La confiança en les previsions que donen les companyies elèctriques és mínima”, denunciava l’alcalde de Llançà, Pere Vila.

L’alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, va lamentar que els tècnics de Fecsa Endesa no accedissin a la subestació elèctrica fins 24 hores després de la nevada. “Els efectes són devastadors, perquè ens hem quedat sense llum, aigua i telèfon”, va explicar. Tot i l’arribada dels primers grups electrògens al municipi, Crespo va admetre que “passarà temps” abans que la població recuperi la normalitat.

A Sant Feliu de Guíxols també es va aconseguir il·luminar part de les vivendes amb grups electrògens, tot i que avui, per tercer dia consecutiu, s’han tornat a suspendre les classes. “És ben clar que és una situació molt excepcional i tothom és conscient de les dimensions de la tempesta, tot i que comporta moltes incomoditats i el trencament de la normalitat”, va dir l’alcalde de Sant Feliu, Pere Albó.

Pel que fa a Palafrugell, un 60% de la població va aconseguir ahir cobertura elèctrica, però l’alcalde, Sergi Sabrià, va advertir que encara queda molta feina a fer. “Pressionarem l’elèctrica perquè no afluixi”, assegurava.

Als municipis de la Selva més que indignació ja hi havia desesperació. L’alcaldessa de Riudellots de la Selva, Montserrat Roure, alertava que s’estaven esgotant les existències. “No tenim llum enlloc”, va denunciar. “A banda dels 2.000 habitants, tota la indústria està afectada, amb les importants pèrdues econòmiques que això comporta”, va afegir.

Precisament les dues patronals gironines, Pimec i la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), van elaborar ahir un comunicat en què es reclama que es garanteixi a totes les empreses subministrament elèctric tan aviat com sigui possible. “S’han de coordinar millor les situacions excepcionals”, advertia ahir el president de Pimec, Iñaki Frade. Les dues patronals estan comptabilitzant els perjudicis econòmics que ha causat el temporal i no descarten demanar danys i perjudicis a Fecsa Endesa. “Queda clar que les pèrdues seran elevades. Afectaran les tresoreries directes de moltes empreses, perquè no podran vendre les seves mercaderies però sí que hauran de fer front als pagaments”, va explicar Frade.

Els que també treien foc pel queixals eren els hotelers. La majoria estaven intentant gestionar que els clients poguessin tornar a casa seva a causa de la manca de llum i aigua. “Un país modern no pot estar 48 hores sense llum perquè les companyies elèctriques tinguin unes torres de més de 50 anys que no corresponen a les necessitats reals. Si un hoteler no comptés amb una sortida d’emergència com Déu mana se li tancaria l’establiment, però a les grans companyies elèctriques se’ls permet absolutament tot”, va denunciar el gerent de l’associació Costa Brava Verd Hotels, Martí Sabrià.

Hotels indignats
A Girona els hotelers qualificaven la situació de “penosa”. “No et creus que pugui passar això l’any 2010, i menys quan feia dies que se sabia” va denunciar el president , Xavier Nicolazzi. Tot i que la ciutat va recuperant de mica en mica la normalitat, ahir tres escoles –l’Annexa, Vila-roja i Font de la Pólvora– no van poder obrir per falta de llum.

La que també operava encara a mig gas era la companyia Renfe. La connexió entre Barcelona i França era inexistent, i no es preveia recuperar-la fins a la mitjanit. Pel que fa al servei de mitjana distància entre la Ciutat Comtal i Portbou, funcionava amb relativa normalitat amb els trens regionals, mentre que els Catalunya Express no cobrien el tram de Girona a Figueres, que s’havia de fer en autobús. Avui es podria restablir quasi totalment l’activitat ferroviària.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.