Res no és immutable

Sona a tòpic, però el fet que tot canvia de vegades fa de mal imaginar. Sobretot quan la tensió és transitòria. L'arquitecte figuerenc Joan Falgueras –expert en urbanisme, paisatge urbà i coautor de l'avanç de la revisió del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic de Sabadell– va tancar dijous la llista de conferències teòriques per enriquir el debat sobre el futur Passeig. La ponència Mercat, àgora i cerimònia. Transformacions de l'espai públic a les ciutats mitjanes no en va parlar gaire, de Sabadell, però va fer servir l'evolució dels centres d'altres ciutats catalanes –com ara Figueres, Vilafranca del Penedès, Igualada i Vic– per posar l'accent en dues qüestions: els grans canvis de fesomia han estat sovint vinculats a noves infraestructures –sanejament, conduccions d'aigua potable, carreteres o vies fèrries–, i que fins a la transició els edificis del passat donaven pas als del present i aquests, al seu torn, serien demolits implacablement per bastir-hi els del futur.

Que ningú no pateixi. Al Passeig de Sabadell no es vol enderrocar res. Els temps han canviat. Però la ciutat no en va ser aliena. On són, si no, les velles muralles? I els pedregars? I les cases velles del carrer Manresa, reconvertit a finals dels cinquanta en passeig. La finalitat defensiva de les muralles va quedar «amortitzada», recordava Falgueras, entre els segles XVIII i XIX. A Figueres el patrimoni vuitcentista va arrasar el medieval. I el modernisme va demolir casals neoclàssics. Els mercats van marxar extramurs. També a Sabadell, on la vella plaça va deixar pas a un passeig més adient amb la iconografia de l'època. Un «salonet» amb pilastres, llums de gas, arbres, balustrades i els primers bancs, com a germen del mobiliari urbà. Influència parisenca, tot i que els referents són propers. El passeig de Gràcia de Barcelona, sense anar més lluny.

Dels carruatges de l'elit es va passar a la democratització del cotxe. Per Falgueras, molts dels passejos van resistir la motorització amb retocs externs en la «pell», «nous paviments textures i colors». Ara bé, no va entrar a opinar sobre el futur del de Sabadell. El nou urbanisme farà necessari alterar l'arquitectura i els edificis del centre sabadellenc? –l'inquireix Josep Lluís Gorina–. Sovint la realitat urbanística s'imposa a l'arquitectònica –concedeix Falgueras–, «però no és una regla matemàtica i es pot donar a la inversa». Aparcaments fora del centre, per treure del mig el trànsit que hi vol accedir? Sí, però a prop. Dijous no se'n va parlar gaire, de preus, a diferència d'una setmana abans.