Política

Superdimarts: arriba l'hora de la veritat

Eleccions als EUA

Ara fa poc més d'un any, Hillary Clinton anunciava, per internet, que es presentava a la cursa a la Casa Blanca amb la intenció de convertir-se en la primera dona presidenta dels Estats Units. La van seguir els aspirants a convertir-se en el primer president negre, el primer mormó, el primer hispà, el primer evangèlic... i primers espases de la política nord-americana com l'alcalde de Nova York durant l'11-S, Rudy Giuliani, el veterà senador republicà John McCain i el també veterà congressista demòcrata Joe Biden.
Un panorama inèdit que feia somiar politòlegs i mitjans de comunicació, que coincidien a pronosticar que estaven davant la campanya presidencial més apassionant de les darreres dècades. També per primera vegada en dècades no es presentava ni el vigent president ni el vicepresident i, per afegir més peculiaritats a la cursa, el partit de l'actual inquilí de la Casa Blanca fuig d'ell i de la seva herència com de la pesta.

Un any després, els resultats de les primàries celebrades fins ara han fet bons aquells pronòstics i els nord-americans afronten avui, més motivats que mai, un Superdimarts totalment obert i incert, en què han quedat pel camí figures com Giuliani, el fins fa poc gran favorit republicà, el candidat demòcrata a la vicepresidència el 2004, John Edwards, el governador hispà de Nou Mèxic, Bill Richardson, i altres. La cursa es redueix ara a un combat a dos entre Hillary Clinton i Barack Obama, en el bàndol demòcrata. I a un de triangular entre John McCain, el mormó Mitt Romney i el pastor evangelista Mike Huckabee, en el republicà.

Tradicionalment, les primàries que es fan un dimarts de febrer o març en un gran nombre d'Estats, entre ells els més poblats com Califòrnia, Nova York i Nova Jersey, serveixen per perfilar quins candidats acabaran disputant-se la presidència en les eleccions del novembre. Així va succeir, per exemple, el 1992, quan el candidat demòcrata Bill Clinton es va imposar el Superdimarts d'aquell any, després d'haver perdut les primàries anteriors. Clinton va acabar guanyant la nominació demòcrata i, posteriorment, la presidència.

El Superdimarts es considera també un primer test sobre les possibilitats dels candidats de guanyar les eleccions presidencials, ja que els aspirants es posen a prova a moltes regions del país, molt diverses geogràficament i socialment. La cita d'avui és especialment rellevant. Hi prenen part 24 Estats, una xifra rècord, que ja ha fet que alguns hagin batejat la jornada com a Super Duper Tuesday, una manera superlativa de referir-se a la gran cita electoral a la qual van voler sumar-se molts Estats que fins ara feien primàries en altres dates, per donar més rellevància, si més no mediàtica, al vot dels seus ciutadans.

¿Servirà, però, el Superdimarts d'avui per conèixer, d'una vegada, el nom dels dos candidats que es disputaran la Casa Blanca en les eleccions del 4 de novembre?

Conservadors
"Jo diria que en el cas dels republicans sí, però no en el dels demòcrates", respon a l'AVUI Bruce E. Cain, professor de ciència política de la Universitat de Berkeley. "Cada cop hi ha més republicans que pensen que John McCain és qui té més possibilitats de guanyar al novembre. L'única cosa que podria apartar-lo seria si els conservadors abandonessin Huckabee i s'unissin a Romney, però crec que és improbable", afegeix Cain.

El complex sistema electoral nord-americà afavoreix aquest escenari. "Les regles republicanes diuen que el guanyador de cada Estat s'emporta tots els delegats en joc. Això vol dir que encara que McCain només tingués el suport de menys de la meitat del seu partit, es podria endur molts delegats. En el camp demòcrata, en canvi, les normes de proporcionalitat diuen que, llevat que un candidat guanyi per un ampli marge, el resultat serà molt ajustat i no es decidirà, possiblement fins a la convenció demòcrata [de finals d'agost]", explica el politòleg.

Les darreres enquestes als 24 Estats que avui celebren primàries també avalen aquesta tesi: pronostiquen un empat tècnic entre Clinton i Obama, al bàndol demòcrata, i una còmoda victòria de McCain al republicà en la jornada d'avui. Els sondejos a Califòrnia, l'Estat més poblat i el que aporta més delegats (441) a la convenció demòcrata que ha d'elegir el nominat del partit per disputar la Casa Blanca, indiquen una lluita frec a frec entre Clinton i Obama.

La darrera enquesta de Reuters/Zogby atorga un avantatge de sis punts al senador d'Illinois sobre l'exprimera dama, mentre que, segons l'Institut Field, l'exprimera dama conqueriria el 36% dels vots a Califòrnia i el seu rival un 34%. La clau, però, és el 18% d'electors que es declaren indecisos.

Obama ha anat guanyant terreny a Clinton en les mostres demoscòpiques, tant a nivell nacional, com als diferents Estats. A Nova York, feu de la senadora Clinton, el senador d'Illinois té el 39% de la intenció de vot, i la seva rival, el 53%, mentre que a Nova Jersey la cursa és més ajustada, 48% per a Hillary i 43% per a Obama.

Encara que cap dels dos surti de la contesa d'avui com a clar favorit per a les eleccions del 4 de novembre, els resultats del Superdimarts els obligaran a afinar més en els seus missatges de campanya, sobretot si ja sorgeix un virtual nominat republicà, John McCain, si els pronòstics no s'equivoquen. A partir de demà, Clinton i Obama hauran d'abandonar els discursos eteris sobre qui encarna millor la idea de canvi i començar a concretar quins plans tenen per a qüestions com la guerra de l'Iraq, la immigració, la sanitat i l'economia, entre moltes altres coses.

Mentrestant els dos candidats van seguir reivindicant-se ahir com els més capacitats per guanyar el futur rival republicà per mirar d'esgarrapar el vot del gran nombre d'electors indecisos que encara registren les enquestes i van seguir competint en la capacitat de portar el canvi als Estats Units. "No podem esperar per portar el canvi a Amèrica", va dir el senador d'Illinois a East Rutherford (Nova Jersey), on va estar acompanyat del senador de Massachusetts Edward Kennedy i de Caroline Kennedy, filla de l'assassinat president John F. Kennedy.

Per la seva part, Clinton, en un intent de mostrat la seva cara més humana, va visitar la Universitat de Yale, on va recordar els temps en què era estudiant.

Candidats optimistes
Pel que fa a la cursa republicana, McCain es mostrava ahir confiat a donar el cop de gràcia a Romney, fins al punt que va proclamar davant els seus seguidors de Boston, que es veia capaç de "guanyar a Massachusetts", l'Estat del quan ha estat governador el seu principal contrincant. Romney va passar les últimes hores de campanya abans del Superdimarts a Tennessee, Geòrgia i Califòrnia, l'Estat més preuat, on una enquesta de Reuters li donava un lleuger avantatge sobre McCain. "Si guanyo a Califòrnia podeu comptar que tindreu un president conservador a la Casa Blanca", va declarar l'exgovernador de Massachusetts.

A partir de demà, el resultat del Superdimarts posarà cadascú al lloc que li pertoca per afrontar l'esprint final abans de la cursa definitiva: les eleccions presidencials del 4 de novembre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
bce

Lagarde: “Estem molt avançats en el camí de la desinflació”

barcelona
països baixos

Constitueixen el primer govern neerlandès liderat per l’extrema dreta

barcelona
judicial

L’advocacia de l’Estat demana que s’apliqui l’amnistia a Marta Rovira i la resta d’investigats pel Tsunami

barcelona

ERC prepara una moció per dedicar un carrer a les llevadores del municipi

llagostera
política

El PSC de Girona proposa mesures urgents contra el sensellarisme

girona
política

El Govern veu vergonyós el cartell contra Maragall i se’n desvincula

barcelona
política

El 93% dels votants del 12-M repetiria el vot a les eleccions catalanes

barcelona
política

El Govern sol·licitarà l’amnistia també per als policies

barcelona
societat

La Caixa de Solidaritat va ajudar 135 persones el 2023, una desena més que l’any anterior

barcelona