Als ulls del món
Vint-i-dos periodistes i analistes de mitjans de diferents països ofereixen la seva visió sobre el procés català
Discrepen sobre la viabilitat de la independència, però vaticinen canvis en la relació amb Espanya
El civisme de la Via Catalana
va impactar
els entrevistats
Si la històrica manifestació de la Diada de l'any passat va convertir el procés català en notícia i el va situar en l'agenda de molts mitjans d'arreu del món, la cadena humana d'aquest any ha transmès la fortalesa d'una reivindicació que no para de créixer i que destaca per un civisme digne d'elogi tractant-se d'un moviment tan massiu i transversal a favor de la independència. Ho subratllen els 22 periodistes i analistes de mitjans de dotze nacions d'arreu del món que, a petició d'El Punt Avui, ofereixen la seva visió sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya i les aspiracions d'una majoria creixent dels ciutadans del Principat.
L'admiració vers el pacifisme amb què els catalans mostren la seva determinació no és l'únic punt que suscita la unanimitat dels entrevistats, que també coincideixen a l'hora de reconèixer el greuge que viu Catalunya amb el dèficit fiscal, i la poca traça del govern espanyol a l'hora de negociar. Una actitud, la de l'executiu encapçalat per Mariano Rajoy, que ha situat el conflicte en un punt sense retorn, segons afirmen la majoria d'experts en les entrevistes que aquest diari publicarà repartides entre les edicions d'avui i demà.
Arribats a aquest punt, el de les possibles sortides al conflicte, són majoria els entrevistats que vaticinen un canvi en la relació entre Catalunya i Espanya. Un cicle que no necessàriament implica la independència, però que ha de servir per suavitzar, o fins i tot neutralitzar, el dèficit fiscal.
Visions enfrontades
La divisió d'opinions entre els experts consultats es fa evident quan és hora d'analitzar les possibilitats que Catalunya esdevingui un nou estat. L'optimisme domina les respostes dels periodistes que exerceixen i viuen en zones amb aspiracions sobiranistes idèntiques, com és el cas del País Basc, Escòcia i Flandes.
Els entrevistats d'aquestes nacions sense estat es mostren convençuts que la independència de Catalunya serà una realitat en els pròxims anys si la societat catalana no deixa de reclamar-la. La resta veu aquesta possibilitat amb escepticisme, d'una banda perquè apunten a la poca o nul·la disposició de la Unió Europea a acceptar una situació que, en el cas de produir-se, podria tenir un efecte bumerang sobre nacions com les abans esmentades. I de l'altra, perquè n'hi ha que considera que el conflicte es resoldrà a través de la negociació amb Espanya.